“Molts cops et diuen: gràcies per estar aquí, gràcies per donar-me la mà, això et reconforta molt."
Foto: Carina Vargas, a l'esquerra, i Carmen Pérez, a la dreta.
La Carmen Pérez González va estudiar un cicle formatiu de grau mitjà de Cures Auxiliars d'Infermeria i un grau superior de dietètica i nutrició. L’any que ve farà 40 anys que forma part de l’Institut Català de la Salut (ICS). Els seus inicis van ser al Centre d’Atenció Primària Rubí, d’on va fer el salt a l’Hospital Vall d’Hebron, i on va exercir la seva professió al llarg de dues dècades. El 2015 va canviar d’àmbit sanitari i va sumar-se a l’equip d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva Sabadell, on treballa avui dia.
La Carina Vargas Nivecela també va estudiar Cures Auxiliars d'Infermeria i va iniciar la seva trajectòria professional al Consorci Sanitari del Maresme, on destaquen cinc anys d’assistència en l’àmbit geriàtric. Va entrar a formar part de l’Atenció Primària de la Metropolitana Nord de l’ICS l’any 2020 durant la pandèmia de la COVID-19. Des d’aleshores, ha treballat a l’Equip d’Atenció Primària Premià de Mar durant un període breu de temps, i actualment a l’EAP Ronda Prim de Mataró i a l’equip de PADES, on exerceix les tasques pròpies de tècnica de cures auxiliars d’infermeria (TCAI).
14 de setembre de 2026
Comencem per tu, Carmen. En què consisteix la teva feina com a TCAI a l’ASSIR Sabadell?
Carmen: Estem ubicades al CAP Sant Fèlix de Sabadell. Les tasques principals al matí són diverses. Per exemple, hem de preparar totes les consultes amb el material i l’instrumental necessari per començar les visites i tenir a punt els llistats de pacients. També fem controls relacionats amb la seguretat del pacient, com és introduir a l’aplicatiu corresponent la temperatura de les neveres o la recepció de mostres. Un cop comença l’assistència a les pacients fem suport a totes les tècniques que calgui, per exemple, quan es fan ecografies o histeroscòpies. I quan s’acaba la jornada una altra funció que tenim és preparar tot el material que cal enviar per esterilitzar.
I en el teu cas, Carina, com és el teu dia a dia a l’equip d’atenció primària?
Carina: Les meves tasques a l’equip de Ronda Prim les divideixo en dues àrees. Com deia la Carmen, una està relacionada amb la part assistencial, aquella que fa referència a la part tècnica: electrocardiogrames, monitorització ambulatòria de la pressió arterial, espirometries, entre altres. Dono suport a infermeria en cures o en la urgència que es requereixi.
L’altra àrea que m’ocupa la jornada és la gestió del magatzem, en la part de material com en la de medicació. Gestiono el subministrament per a tot el CAP i la reposició a les consultes. També m’encarrego en gran mesura de les incidències que puguem tenir amb equips mèdics. Aquestes tasques de gestió les desenvolupo tant per l’equip d’atenció primària com per l’equip de PADES a Mataró, que estan al mateix edifici.
I ara també tutoritzo estudiants que venen a fer pràctiques de TCAI al centre. En aquest vessant més formador, he ajudat a companyes d’altres equips en la gestió dels seus magatzems, explicant les maneres de procedir, les plataformes per sol·licitar material... En definitiva, oferint el guiatge i el suport que els calgui.
Teniu moltes tasques més enllà de les directament relacionades a l’acte assistencial, doncs.
Carmen: Sí i tant, no només ens dediquem a l’assistència directa a pacients. Sobre les TCAI recauen moltes funcions i al nostre equip cadascuna es responsabilitza d’una àrea. Una s’encarrega del magatzem, com la Carina, una altra, de programar les agendes de les histeroscòpies, estan aquelles més especialitzades en infeccions de transmissió sexual, les que ho estan en patologia cervical...
Carina: Als EAP també hi ha la TCAI vinculada al servei d’odontologia. I en el nostre cas, que tenim un centre amb diversos pisos, hi ha una TCAI responsable de cadascuna de les plantes, més enllà de la reposició de les consultes, la caducitat de la medicació o de les gestions d’esterilització de l’instrumental, que ho hem de fer totes. És la companya que vetlla perquè tot estigui bé en aquella planta en concret, i la referent per a les altres en cas que necessitin alguna cosa.
Creieu que es coneix bé el paper de les TCAI a l’atenció primària i totes les funcions que desenvolupeu?
Carmen: Per part dels pacients menys. Som el suport dels metges, metgesses i llevadores. Per descomptat, en el moment de l’acte assistencial: en moltes exploracions ginecològiques, en el moment d’extreure un implant... Però és que si l’instrumental no hi és o no està ben endreçat, dificulta molt la feina d’aquests o d’aquestes professionals, potser han de sortir a buscar el que necessiten a una altra consulta. I d’aquesta preparació ens encarreguem nosaltres. A més, ens encarreguem de fer molta tasca administrativa. Crec que es desconeix tot el que arribem a fer les TCAI.
Foto: Carmen Pérez, a consulta de l'ASSIR Sabadell, CAP Sant Fèlix.
Carina: Sí, la responsabilitat que recau en la TCAI a l’atenció primària és molt important i alguns cops no és tan visible perquè sembla que ens encarreguem de petites coses. Però, de nou, si a les consultes falta instrumental o si no està esterilitzat, els medicaments estan caducats, l’assistència de medicina, d’infermeria o de les diverses especialitats no es podria dur a terme.
Acostuma a passar que quan es fan avaluacions d’indicadors i de la feina feta és quan se’ns reconeix el treball ben fet. Potser som els peons en un joc d’escacs, però fem feina de formigueta i a poc a poc se’ns va veient una mica més. Aquest avenç és gràcies a les que han dedicat la seva trajectòria laboral a la professió, i espero que les que venim darrere aconseguim que aquest pilar sigui més fort.
Sempre havíeu volgut treballar a l’Atenció Primària?
Carmen: A mi sempre m’ha apassionat la meva feina. L’he desenvolupat durant més de vint anys a l’hospital, i ja en porto una altra dècada aquí a l’ASSIR. Vaig tenir un període on em dedicava a tasques de la meva altra especialitat en dietètica i nutrició, però vaig deixar-ho després d’uns mesos. Estar en un despatx no està fet per a mi.
Carina: Fixa't que jo vaig començar a estudiar administració d’empreses, però ben aviat vaig veure que no em volia dedicar a això. Quan vaig començar a treballar en l’àmbit sanitari, ho vaig fer al Consorci Sanitari del Maresme, i durant cinc anys vaig estar dedicada a la geriatria. Aquell primer contacte va ser una mica impactant per a mi, que venia del món empresarial. Em va fer pensar molt en la part dels valors i l’ètica, el tracte familiar amb les persones usuàries, el pas entre la vida i la mort. I ja dins de l’atenció primària, se’m van anar despertant coses que m’apassionen, com és el tracte més constant amb els i les pacients. M’encanta trobar-me’ls pel carrer i saludar-nos, o veure’ls a una consulta i preguntar com estan. L’atenció primària em desperta molta calidesa humana i empatia.
I per a tu, Carmen, què té de bo l’atenció primària?
Carmen: M’agrada molt el tracte amb les persones i escoltar. Soc poc xerraire, però se’m dona bé escoltar. Els i les pacients venen a explicar al metge què els passa. Però alguns cops tu fas un contacte previ on parlen amb tu, o venen nervioses i necessiten a algú que els sostingui la mà. I molts cops t’ho diuen: “gràcies per estar aquí, gràcies per donar-me la mà”, això et reconforta molt.
Carina: I si puc afegir, i relacionat amb les funcions que desenvolupem les TCAI, l’atenció primària et permet desenvolupar la part potencial que una té de poder gestionar mil coses. Dona molta adrenalina combinar les tasques assistencials del dia a dia amb les altres tasques de gestió.
Foto: Carina Vargas, al magatzem de farmàcia del CAP Ronda Prim.
Recordeu algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la vostra feina a l’atenció primària?
Carmen: A l’hospital vaig estar en una unitat d’alt risc obstètric, i per això venia tranquil·la a l’ASSIR, no aterrava a un servei on comencés de zero. Però el primer dia, per una urgència d’una pacient, la companya que havia de fer-me l’acompanyament per introduir-me al servei no va poder estar. El metge amb qui vaig estar aquell dia em va ajudar molt, som un equip molt maco, com una família. Però sempre recordaré aquest inici!
Carina: Tinc dos moments que em van marcar molt, i que van fer que continués en aquesta branca de l’atenció primària. Primer en època de pandèmia. En una de les rondes de reposició d’instrumental a urgències vaig trobar una dona que s’estava ofegant i a punt de desmaiar-se. Vaig volar cap a ella sense pensar-m’ho, la vaig socórrer i li vaig donar les primeres atencions fins que van venir més companys. Aquest va ser un dels meus primers contactes amb l’atenció primària, i va fer que s’accentués el convenciment d’estar professionalment al lloc indicat.
L’altre moment va ser quan, fent una espirometria a un pacient vaig percebre que, pel dolor que ell referia, calia dur-lo a urgències. Temps més tard em va dir que si no hagués estat per la meva actuació possiblement no estaria viu perquè va tenir una parada cardíaca. Més enllà d’aquest fet, vaig tenir una connexió personal amb la situació perquè em veia reflectida en el ritme que jo portava també en la meva vida. Sempre que ens veiem amb aquest pacient, ens recordem l’un a l’altre la importància de l’autocura i de donar-li valor al sentit de la vida.
Carmen: L’època COVID ens va marcar a molta gent, és veritat. Els naixements no paraven, i el nostre servei tampoc, tot i que també fèiem PCR i tot el que calgués. En aquella època les dones no podien venir acompanyades, i fèiem videoconferències perquè les famílies poguessin seguir les ecografies. Intentàvem fer el que calgués perquè estiguessin el més confortable possible, ja que no tenien al costat a la parella o als pares en aquell moment que sempre vols compartir. Va ser un moment dur.
I per acabar, teniu alguna afició?
Carmen: En tinc moltes, m’agrada molt estar amb la meva família, llegir, passejar, viatjar. Però la meva passió és la costura. Faig costura creativa: necessers, bosses... Quan estic a l’habitació de la costura m’oblido de tot, allà soc feliç.
Carina: Soc un nervi i sempre he fet moltes coses, faig kickboxing per exemple! Però aquest any he descobert que nedar m’ajuda a treure estrès i a alliberar energia. I una altra descoberta és el ball. Em serveix per esbargir la ment, i cada cop m’apassiona més.