“Hem d’intentar que la relació amb les màquines sigui tan sana com sigui possible, i per això s’ha de cuidar molt l’experiència de l’usuari"
El Marc Carrera Mas va estudiar medicina a la Universitat de Lleida i es va especialitzar en Medicina Familiar i Comunitària a Palma, Mallorca. Es va enamorar de la seva professió i va tornar per exercir-la a l’Equip d’Atenció Primària Ronda Cerdanya, de Mataró. El seu interès pel món digital i l’art el va dur a formar-se també en disseny gràfic en el seu temps lliure. Actualment treballa en el desplegament del programa HES (Historial Electrònic de Salut) a la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Barcelonès Nord i Maresme, i també al Servei Català de la Salut, com a membre de l’equip de Sistemes d’Informació.
28 de setembre de 2026
On treballes i en què consisteix la teva feina?
Actualment, desenvolupo dues feines diferents, però que tenen molta relació l’una amb l’altra. Per una banda, treballo a la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Barcelonès Nord i Maresme, donant suport al desplegament del programa HES (Historial Electrònic de Salut). La gran part del temps estic centrat en aquesta tasca, però també faig acompanyament en l’ús d’altres noves TIC.
La meva tasca aquí a la gerència és recollir directament la necessitat del territori i fer-la arribar a l’Àrea de Sistemes d’Informació del Servei Català de la Salut (CatSalut) perquè es valori fer els canvis que proposem en el programa. Aquestes propostes poden ser des de moure de lloc un botó fins a canviar la interfície per evitar fer clics de més. Dit així potser semblen tonteries. Però quan estàs a consulta o al taulell, aquest botó més accessible o el fet de clicar un cop en comptes de tres, és una millora substancial de la usabilitat d’una eina que utilitzes constantment per treballar.
Per altra banda, també soc referent funcional, precisament, a l’Àrea de Sistemes d’Informació de CatSalut. Aquesta figura és la persona que coneix la funció que ha de tenir un programa determinat. En el meu cas, ara mateix aquest programa també és l’HES.
El meu paper com a referent funcional a l’Àrea de Sistemes d’Informació és intervenir en la fase prèvia del disseny i definició de com ha de ser el programa i ho traslladem als desenvolupadors. I també participo en la fase posterior, un cop els desenvolupadors han creat el programa, per comprovar que realment està funcionant com s’ha demanat, i per fer la implementació al territori. Dit d’una altra manera, el meu paper és treballar perquè el programa que es dissenya respongui a les necessitats dels i les professionals dels equips i que la seva posada en marxa permeti una bona adopció i utilitat.
El fet que les dues feines siguin vasos comunicants crec que és una gran oportunitat perquè els i les professionals participin de manera molt real d’aquest desenvolupament de l’eina. Entenc les necessitats que tenim a territori perquè així me les traslladen i perquè jo també les percebo a consulta exercint de metge de família.
Llavors, hi ha canals de comunicació perquè els i les professionals et facin arribar les seves propostes de millora en aquest procés de desenvolupament de l’HES?
Sí, i tant. Recordo estar treballant a Ronda Cerdanya i dir: “Ostres, a qui li dic que això no funciona, o que això no és pràctic?”. Per això, quan vaig començar amb aquesta funció a la gerència, vaig voler que hi hagués algun circuit per comunicar totes aquestes inquietuds.
Abans que s’establissin les dues gerències hi havia una xarxa de referents d’ECAP que funcionava molt bé, amb el Guillermo Hoyo com a referent expert del programa. De fet, ell continua sent aquesta figura experta d’ECAP i també de l'HES a Vallès, juntament amb el Sergio Ortiz. Així que vaig voler replicar aquesta xarxa i ara tenim referents de TIC, entre elles l’HES, a cada equip.
Ara fa un any que funcionem així, i s’ha creat una xarxa on els i les mateixes referents dels diferents equips comparteixen informació i molts cops es resolen molts dubtes entre ells i elles. Això els empodera també. I al mateix temps, a mi m’ajuda a tenir una radiografia del territori, i saber quins temes cal que reforci, per exemple.
Abans de l'estiu vam tenir un pic de feina molt important. Es va desplegar el Seguiment Clínic de l'HES i la veritat és que els i les referents van fer una feinada excel·lent. Vam tenir uns índexs d'adopció molt alts i hi han posat moltes ganes. Només tinc paraules d'agraïment i satisfacció amb el grup que hem creat, jo també em sento molt acompanyat.
A vegades és frustrant perquè hi ha moltes coses que em demanen que es canviïn, i en la majoria tenen raó. Però fer-ho no és tan fàcil. I això és complicat de gestionar, ja que hi ha una llarga llista de canvis pendents. Al final, és important que els i les professionals sentin que la seva opinió compta a l’hora de desenvolupar aquesta eina. És un moment de canvi, i no m’agradaria que se sentissin sols.
Com creus que cal abordar aquest canvi?
Hem d’intentar que la relació amb les màquines sigui tan sana com sigui possible, i per això s’ha de cuidar molt l’experiència de l’usuari. I s’ha de cuidar molt com ens relacionem amb les màquines i quin sentiment ens genera. En aquest sentit, els referents funcionals, però també els desenvolupadors, la gent de disseny, volem fer el millor producte possible per a tothom.
I em sap molt greu quan potser es posa més èmfasi en allò que falla que no pas en les millores que s’han aconseguit. Crec que hem d’intentar posar el focus en les coses bones que tenim, i les dolentes, cal tenir-les identificades per anar-les treballant. Hem de valorar totes aquestes capacitats i funcionalitats noves que ara tenim i que són històricament tan demanades. És important intentar donar-li aquest tomb. Estem guanyant moltes coses com per exemple experiència d’usuari, molta intuïció o unificació en una única manera de fer les coses.
El fet de ser metge de família i saber de primera mà quines necessitats teniu les persones que l’utilitzeu als centres fa més fàcil la teva tasca actual?
Fa que pugui defensar amb més coneixement de causa i de manera molt justificada el que necessiten els i les professionals pel que fa a com ha de ser el programa.
Com va ser aquest salt de visitar pacients a treballar en l’entorn digital?
Un dia vaig veure que feien un seminari en línia sobre els canvis que s’havien implementat a la pàgina d’inici de l’ECAP. Em va interessar molt el fet de participar en el desenvolupament de l’eina. Així que vaig plantejar la possibilitat i es va trobar un encaix per part de tothom.
I et planteges fer el salt a la inversa?
De fet, estic visitant una tarda a la setmana a l'EAP Rocafonda - El Palau. He tornat fa poc després d'una petita aturada i la veritat és que ho gaudeixo, estic molt content i, a més, ho necessitava. Crec que sense una part assistencial acabes allunyant-te de la necessitat real que es té a la consulta, i és essencial no fer-ho. Provar en entorn real em permet identificar els punts conflictius i traslladar-los perquè es corregeixin. Em fa molta il·lusió fer servir les eines que pensem i que ajudem a construir, i veig tot el valor que hem aportat.
Sempre havies volgut treballar a l’Atenció Primària?
Des de petit volia ser metge. Sempre m’ha agradat fer coses amb les mans i vaig pensar en fer-me cirurgià. Però vaig fer les primeres pràctiques i vaig veure que no era per a mi, que a mi m’agrada parlar i que m’anaven millor les especialitats més clíniques. I quan vaig fer pràctiques per primer cop a un CAP de Lleida em vaig enamorar de l’atenció primària.
És una llàstima perquè sembla que l’atenció primària està infravalorada. Fem moltes coses amb pocs recursos i de manera supereficient. Però les situacions d’ara no deixen que l’atenció primària brilli. Per a mi, no és que siguem la porta d’entrada al sistema sanitari, és que som la base.
Per a tu, què té de bo treballar a l’Atenció Primària?
M’agrada molt la confiança que s’estableix amb els i les pacients, et converteixes en algú important per ells i t’expliquen els seus problemes, tan de salut com d’altres. Si m’hagués quedat a Mallorca hauria fet atenció en entorns rurals. Precisament, els dos anys al CAP La Llàntia els vaig gaudir molt perquè, al ser un centre petit, es creava una relació amb la població molt més propera.
En el fons, els medicaments, els diagnòstics, són molt importants, però el que marca la diferència en la medicina de família és poder parlar amb la gent, escoltar-los i que se sentin escoltats. Sembla un tòpic, però això és el que més em fa gaudir.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?
Doncs recentment vaig anar a una consulta com a usuari, i la professional que em va atendre va fer un comentari de l’estil “perdona, però m’han canviat la pantalla del programa i no entenc res”. Vaig riure, vaig explicar-li a què em dedico, que recollia la seva queixa i vaig resoldre els dubtes que tenia.
Ja et dic que m’agrada sentir què opinen els i les professionals dels canvis que implementem a l’HES. I també tenir aquesta visió com a pacient. Un programa ha de donar suport 360 graus perquè si no es poden veure afectades fins i tot les persones usuàries.
I per acabar, tens alguna afició?
En tinc moltes! La principal és la família i els nens! I quan puc, m’agrada molt fer coses amb les mans i coses que em facin pensar. Així que, per exemple, pinto i jugo a Warhammer, i també desenvolupo programes o aplicacions. Ara amb la IA es poden fer moltes coses d’aquest estil, i m’entretinc molt amb això.