“Poder connectar amb el que necessita la persona, i poder ajudar-la a fer que tingui la millor qualitat de vida possible, es pot fer aquí, a l’atenció primària”
L'Oriol Ginebra Tibau, l'Uri, va estudiar fisioteràpia a l’Escola Universitària Gimbernat i posteriorment va fer un màster universitari en Salut Digital a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat en centres de rehabilitació, entre ells, al CAP Drassanes, de l’Institut Català de la Salut, on hi ha una unitat de suport que ofereix aquest tipus de servei. Aquest va ser el primer contacte professional amb l’atenció primària de l’ICS, ara ja fa cinc anys. Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, també va fer tasques de suport als equips. Des de finals de 2022 exerceix de fisioterapeuta a l’equip Riu Nord – Riu Sud, de Santa Coloma de Gramenet, un dels nous rols professionals que s’han anat integrant a l’atenció primària d’arreu del territori.
13 d'octubre de 2025
En què consisteix la teva feina?
El meu paper és abordar, prevenir i fer seguiment de les patologies musculoesquelètiques d’alta prevalença i baixa complexitat, principalment lumbàlgia, gonàlgia, dolors cervicals i d’esquena. Ho faig mitjançant sessions grupals en què treballem exercicis terapèutics de manera general, però intento individualitzar alguna recomanació en la mesura del possible. Són els i les companyes de medicina i d’infermeria que em deriven pacients, i jo faig una valoració de cada cas per comprovar que compleixen els criteris d’inclusió als grups.
Quan l’atenció que se li ha de fer a aquella persona no entra en la nostra cartera de serveis, ajudo en el que calgui al seu professional de referència perquè igualment puguem donar resposta a la seva situació de salut. Alguns cops és amb recomanacions que puc fer. Altres vegades, quan és necessari, derivem al servei de rehabilitació corresponent.
A banda, també participo en les activitats comunitàries que organitzem des de l’equip, sempre dirigides a la prevenció d’aquestes patologies, i sobretot buscant la millora de la qualitat de vida dels i les participants. Treballem d’una manera molt multidisciplinària, juntament amb el nutricionista i el referent de benestar emocional.
I també faig formació al propi equip, en moltes ocasions col·laborant estretament amb el nutricionista. Preparo sessions d’exercici global i terapèutic per fer promoció de l’activitat física entre els companys i companyes, i que redueixin les activitats més sedentàries.
Com ha sigut la rebuda per part de les persones usuàries de la incorporació de la teva figura a l’equip?
He de dir que algunes persones quan els explico en què consisteixen les sessions mostren incredulitat. Venen amb la idea que el fisioterapeuta t’ha de tocar per saber què tens i que per ajudar-te amb el dolor t’ha de fer algun massatge.
Però quan venen a les sessions s’adonen que la solució, en part, la tenen ells mateixos: amb bones rutines d’exercicis que aprenen a les sessions, no tenint una vida sedentària, socialitzant i fent activitats com sortir a caminar, milloren. Per norma general tothom sap que hàbits com aquests són saludables, però després no els apliquem. La clau, per mi, és fer que es creguin de veritat que tot això és important.
Si aconsegueixes connectar amb el pacient, motivar-lo perquè segueixi les pautes d’exercici anant a poc a poc, de manera molt mesurada i progressiva, i sense fatiga, realment milloren i se sorprenen. Veuen que amb “quatre exercicis” poden aixecar més el braç, per posar un exemple, i arribar a un prestatge on no arribaven abans.
És a dir, que algunes persones al principi són reticents a participar en aquestes sessions, però un cop s’acaben continuarien assistint.
I tant, perquè veuen que milloren i estan entusiasmades. Però nosaltres el que busquem és que el pacient no hagi de tornar a venir. És molt important fer-los entendre el perill de la por al moviment, perquè molts cops comporta dolor. Llavors, nosaltres els hi donem eines com exercicis i estratègies per gestionar aquest dolor, i que poden fer a casa de manera autònoma. I, a més, tenim un mapa d’actius del municipi que ens permet fer-los recomanacions d’activitats. S’ha d’evitar que tornin al sedentarisme i a la por al moviment.
Cal trencar aquests prejudicis, i en aquest sentit, sortir de la consulta em dona l’oportunitat de donar a conèixer la funció que tenim els fisioterapeutes de l’atenció primària i com ajudem a les persones que ho necessiten. Alguns cops ho he pogut fer amb xerrades que hem organitzat des del CAP en algun equipament de Santa Coloma. També he anat a la ràdio. I a més, en ocasions concretes, com pel Dia Mundial de l’Activitat Física, oferim propostes més pràctiques per fer que les persones puguin fer un tastet de les sessions grupals i ens coneguin una mica més.
L'Uri als estudis de Radio TeleTaxi, participant en la col·laboració de l'espai salut.
Sempre havies volgut treballar a l’atenció primària?
Et diria que era una opció que contemplava quan estava encara formant-me. A la carrera vaig fer pràctiques a diversos llocs, entre ells, al servei de rehabilitació del CAP Drassanes, i van ser les que més em van agradar. Vaig trobar-lo un treball molt dinàmic, amb molt tracte humà, i va ser la feina on vaig connectar més amb les persones. A més, també fèiem teràpies grupals. I a banda, entre els companys i companyes hi havia molta interacció, cosa que també em va agradar molt de la primària.
Per a tu, que té de bo treballar en l’atenció primària?
En primer lloc, el tracte humà. Poder connectar amb el que necessita la persona, i poder ajudar-la a fer que tingui la millor qualitat de vida possible, es pot fer aquí, a l’atenció primària.
També m’agrada molt el fet de treballar en un equip multidisciplinari in situ. Em permet, en cas de tenir un dubte d’un cas concret, poder fer la consulta a un company o companya amb expertesa en la matèria. Sempre tinc algú a qui poder consultar i parlar al respecte.
Crec que l’atenció primària és molt important en el sistema sanitari. Som el primer punt al qual les persones poden acudir si tenen un problema de salut.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?
En tinc una de cada. Aquest moment especial em va passar al principi. Una dona va començar les sessions amb molta por al moviment, que és un dels grans perpetuadors del dolor. No sortia de casa perquè li feien molt mal els genolls. Doncs, a una de les últimes sessions, em va dir entusiasmada que després d’anys havia tornat a anar al supermercat sola. Això feia millorar la seva qualitat de vida, la feia estar més animada perquè, a més, no era solament anar a comprar, potser de camí es trobava amb una amiga, o una veïna, i socialitzava més. Aquella mirada de gratitud mentre m’ho explicava se m’ha quedat gravada. Em va fer pensar, “això que estic fent té un sentit, i és mesurable”.
L’altra anècdota comença amb una dona que venia amb molts prejudicis sobre l’efectivitat de les sessions, sobretot induïts pel seu marit. Li deia que no tenia sentit que vingués si no li feia manipulació manual. Però igualment ella va donar-li una oportunitat a la teràpia grupal, i va anar millorant. Al final ella va convèncer el marit que patia el mateix dolor que vingués al CAP i fes les sessions. La millora d’ambdós va fer canviar aquest prejudici mental d’aquest pacient. I això és maco, la veritat.
Per acabar, quines aficions tens?
M’agrada molt l’esport, sobretot el futbol i el tenis. I m’agrada molt buscar moments de reflexió i d’oració, de connexió amb mi mateix. M’ajuda molt en el meu dia a dia.