“Encara que no estiguem a primera línia, estem treballant per la resta de la primària”
L'Antònia García Sánchez és tècnica de l’Àrea Econòmica i Financera de l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut. Inicialment es va formar en l’àmbit de les Ciències de l’Educació i es va especialitzar en pedagogia terapèutica. Les primeres incursions laborals com a pedagoga van ser per atendre necessitats educatives especials en centres educatius. En paral·lel, al tram final de la seva formació, va aprovar un concurs d’oposició de la Generalitat i va entrar a formar part de l’Institut Català de la Salut (ICS). A partir d’aquest moment l’Antònia es vincula a l’atenció primària, ara fa 34 anys. Des d’un inici, desenvolupà funcions administratives dins d’una àrea encarregada de gestió de compres, infraestructures, logística i d’altres seccions relacionades. La seva trajectòria dins de l’organització es va anar dirigint cap a tasques comptables, de contractació, entre altres línies de treball que actualment duu a terme, i per a les quals s’ha anat especialitzant amb màsters universitaris, cursos de gestió i d’eines comptables i formacions a l’Escola de l’Administració Pública.
24 de novembre de 2025
On treballes i en què consisteix la teva feina?
Formo part de l’Àrea Econòmica i Financera i, explicant-ho sense entrar en detall per fer-nos una idea general, l’equip en el qual treballo s’encarrega de la contractació, facturació i comptabilitat relacionada amb l’activitat de l’Atenció Primària a la Metropolitana Nord. Completen el departament els companys i companyes d’equipaments, de serveis generals i de logística.
A més, com fa molts anys que estic en aquesta unitat, he acumulat experiència en àmbits de contractació, comptabilitat i facturació, i això em permet coordinar tasques del dia a dia que fem des d’economia i finances i des d’equipaments, aportant el coneixement que pugui tenir.
Com és la teva feina en el dia a dia?
Faig una mica de tot: revisió de factures, problemàtica de contractació, licitacions, gestió d’inversions de les peticions dels equips –juntament amb els companys d’equipaments–, dono suport a la cap d’unitat, Núria Sánchez, amb el que pugui necessitar... He de dir que la part de contractació m’agrada més, però les factures s’han de pagar!
I segons l’època de l’any hi ha més càrrega de feina en un àmbit concret que en un altre. Per exemple, al principi d’any, la feina està més relacionada amb la planificació de tota la part econòmica, pressupostària, de reserves i d’inversions. Al llarg de l’any, gestionem contractació i fem seguiment de la facturació. I, al final, ens centrem molt en el tancament de les activitats. Tenim uns terminis que ens marca el Departament d’Economia i uns altres que ens marca l’ICS, i hem de fer totes les comprovacions necessàries en un curt període de temps.
Des de fora pot semblar que la nostra feina és avorrida, però no ho és. Al contrari, és molt dinàmica. I com sorgeixen molta diversitat de temes i d’incidències sempre estàs aprenent. També perquè les normatives evolucionen, i has d’estar constantment actualitzant els teus coneixements.
Sempre havies volgut treballar a l’Atenció Primària?
Quan em vaig preparar les oposicions ho vaig fer perquè se’m va presentar aquesta oportunitat. Era molt jove, tenia 21 anys, i volia treballar. Però des d’un primer moment la feina em va agradar, em vaig sentir molt còmoda, i sentia que era útil i que el que feia repercutia en altres persones.
Per això, tot i que la meva formació acadèmica em va aportar en el seu moment un bagatge important, he volgut especialitzar-me en la part econòmica, comptable, i de contractació. M’implico molt en la feina i li dedico tots els esforços que puc.
I malgrat no haver passat per l’atenció directa a l’usuari, no m’hi he sentit allunyada, sempre he pensat que els hi dono servei i que la meva funció també és important. Des del començament he tingut aquest sentiment de pertinença a l’atenció primària, fins i tot en els períodes en els quals treballàvem a les instal·lacions de l’Hospital Germans Trias i Pujol.
Per a tu, què té de bo treballar en la unitat econòmica i financera a l’Atenció Primària?
Com he dit abans, encara que no estiguem a primera línia, estem treballant per la resta de la primària i sense nosaltres també hi hauria una part importantíssima que no podria funcionar. Per exemple, pensa que en un centre de salut, tot el que es contracta, tot el que es compra, el que arriba, ha de seguir les lleis que ens marquen com administració pública.
I entenc que les lleis a vegades poden ser enrevessades, perquè davant de situacions que sorgeixen inesperadament i que demanden accions àgils, nosaltres hem de seguir els requeriments que s’estableixen per aquella gestió. Així que intentem que això no sigui cap problema per als altres i facilitem sempre el que es pugui fer. I ho fem sense perdre mai de vista el marc legal, per garantir, a més, la transparència sobre tot allò que està fent l’Administració amb els diners de la ciutadania.
Les persones que ens dediquem a aquesta tasca som molt poques, tenint en compte la magnitud de l’organització. I això et fa assumir una responsabilitat important.
Un altre aspecte que m’agrada de treballar en aquesta unitat és que contribuïm en la voluntat que té l’administració de ser una eina de canvi. Ara hi ha més consciència sobre la qüestió dels residus, l’economia verda, la igualtat efectiva entre homes i dones. Doncs actualment, pel que fa a les adjudicacions, demanem a les empreses que acreditin que estan seguint les normatives i es mostren compromeses amb aquests temes. Per exemple, que tenen un Pla d’igualtat i que l’estan respectant. Tot això que nosaltres valorem quan estem contractant també està ajudant d’alguna manera a provocar canvis en la societat.
Abans has fet esment a la magnitud del territori al qual doneu suport. Què comporta això en la vostra feina?
El fet de tenir molta dispersió de centres ens dona una feina afegida. Per exemple, un hospital pot tenir una desena de factures de llum al mes, perquè pot tenir diferents zones amb entrada energètica. Un dels nostres centres pot tenir-ne dues o tres factures de llum, però és que tenim un centenar de centres.
Qualsevol cosa que ha entrat en un centre, qualsevol subministrament, qualsevol servei, ha de tenir una factura vinculada i ha de passar per nosaltres.
És cert que abans la comptabilitat es feia tota manualment, i ara, amb les lleis de l’Administració electrònica, s’ha simplificat molt. Ja no tenim muntanyes de factures! Ara el 97% de les factures ens arriben de manera electrònica, la qual cosa facilita una mica la feina. Així i tot, en rebem més de 15.000 anualment a tot el territori de la Metropolitana Nord. I cada una s’ha de mirar: més enllà que sigui correcta, s’ha de comprovar que té una base d’una contractació al darrere, que el proveïdor l’ha presentat de la manera establerta... Hem de verificar aspectes als quals l’automatisme no arriba. I amb aquest volum de factures i verificacions que hem de fer, és habitual que ens trobem amb incidències que hem de gestionar.
En segons quins aspectes la llei de contractes està molt pensada per a altres entitats, administracions i departaments que no tenen tanta dispersió i tant volum de centres, i a vegades no és molt adequada per la part sanitària. Perquè la realitat del món sanitari és diferent; la seva logística, les inversions, són diferents. Certs cops ens complica una mica la vida, però mirem de resoldre-ho de la millor manera possible.
Recordes algun moment destacat de la teva feina a l’Atenció Primària?
L’època de la COVID-19 per a nosaltres va ser molt dura perquè havíem de subministrar material, i les coses no arribaven. Va ser una etapa difícil, però ens va enfortir com a equip.
I com a experiència fora del que és la rutina del dia a dia, el fet de formar part en alguns tribunals qualificadors d’oposicions de l’ICS. Dona molta feina, però també aprens molt perquè la teva implicació ha de ser gran. Tot s’ha de valorar molt bé: que les preguntes estiguin ben dissenyades, que el coneixement que demanes sigui adequat o no pel temari... Ho vaig trobar interessant.
Per acabar, quines aficions tens?
M’agrada molt el senderisme i soc una apassionada de Badalona, del seu passeig marítim, totes les seves places, les fonts, els parcs... M’agrada molt també la poesia, sobretot en català; i la fotografia. Llavors gaudeixo fent fotografies de Badalona relacionades amb alguna poesia de Miquel Martí i Pol, Joan Margarit, Joana Raspall, per posar alguns exemples.