"L’atenció primària no només està quan la necessites, també treballa perquè no la necessitis"
La Johanna Vicuna va estudiar medicina a la Universitat de San Francisco de Quito – Equador. A Barcelona va superar la formació de metgessa interna resident especialitzant-se en Medicina Preventiva i Salut Pública a l’Hospital de Sant Pau. Actualment, està preparant la seva tesi doctoral sobre cribratge de fibril·lació auricular a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara fa dos anys que treballa a l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut com a tècnica de salut a la Unitat de Suport Assistencial i Avaluació de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Vallès Occidental i Vallès Oriental.
10 de juliol de 2026
On treballes i en què consisteix la teva feina?
Treballo a Granollers, a les oficines que la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Vallès Occidental i Vallès Oriental té ubicades al CAP Vallès Oriental i, un cop a la setmana, vaig a les del CAP Sant Fèlix, a Sabadell. La feina com a tècnica de salut a la Unitat de Suport Assistencial i Avaluació (USUAiA) té dues grans esferes d’actuació com ja indica el nom: suport assistencial i avaluació.
A la part de suport assistencial, una de les nostres funcions és fer anàlisi epidemiològica i en la qual analitzem i redactem informes. També fem molt assessorament metodològic, i participem en grups de treball, els quals tenen l'objectiu d'aconseguir una millora assistencial. Per exemple, formem part de grups centrats en malalties transmissibles, salut internacional i atenció a la persona migrant, en demanda aguda o en el procés de cronicitat. Amb totes aquestes actuacions oferim aquest suport assistencial.
L’altra gran part de la nostra feina és la d’avaluació. Fem un procés d’avaluació d’indicadors i d’objectius que s’han d’assolir per donar compliment a contractes o per fer seguiments assistencials, enfocats també a millorar la qualitat assistencial. Fer aquesta avaluació d’indicadors és molt útil. I ho fem, per exemple, revisant la part metodològica dels indicadors: com es defineixen, com es mesuren, com s’avaluen... També resolem incidències i consultes sobre aquests indicadors que ens fan els equips directius dels equips d’atenció primària.
Tot això implica que tenim diferents interlocutors. Parlem amb els equips directius d'atenció primària, amb professionals d'aquests equips, amb membres de la gerència (molt sovint de les direccions assistencials), i també amb persones de fora de l’organització, com representants del CatSalut o de Salut Pública.
A més, tenim molta experiència docent. Rebem residents de Medicina Preventiva i de Salut Pública i de Medicina Familiar i Comunitària, i oferim un parell de cursos per a professionals del territori, com per exemple, un sobre comunicacions científiques, perquè també tenim experiència en recerca.
I com es trasllada tota aquesta feina en un dia de la teva jornada laboral?
Les nostres jornades varien molt d’un dia a l’altre, i també segons en el moment de l’any en què ens trobem. Tenim moments en què fem més treball d’avaluació de contractes i d’indicadors, i d’altres que podem fer més participació en grups de treball, per exemple.
Dit això, generalment, quan arribem a l’oficina, obrim el correu i mirem tot el que tenim sobre la taula, les prioritats per aquell dia, i comencem pels temes més urgents o importants, centrats sempre a donar un suport tècnic. Un cop resolem això, passem a una segona fase en què alternem la resolució de dubtes que ens arriben, amb l’elaboració d’informes, i amb una gran part d’avaluació, de reunions i de participació en grups de treball. Suposo que ens organitzem com altres unitats, que a primera hora es valora què es prioritza per fer al llarg del dia i després sumes altres tasques.
Creus que malgrat tenir tants interlocutors, encara hi ha professionals que no acaben de saber tot el suport que els podeu oferir des de la vostra Unitat?
És possible que passi. Crec que pot ser degut al fet que la interacció principal que tenim amb els equips o les unitats és quan exercim el rol d’avaluadors i d'avaluadores. Ens visualitzen més en aquells moments de l’any en què és molt important aquesta part més tècnica o metodològica dels indicadors. Però potser no coneixen la part de docència, de recerca, de participació en grups de millora assistencial, d’assessorament metodològic o d’anàlisi epidemiològica i de salut pública. Per exemple, si un equip vol analitzar si la seva població té major prevalença d’una malaltia o d’una altra, i si això es pot associar a un factor o a un altre. Aquesta visió més epidemiològica crec que és la que no coneixen tant.
Entenc que passi, perquè a la unitat som “tècnics i tècniques de salut”, tot i que aquesta categoria professional pot dur a confusió perquè a l’equip som cinc metges i metgesses (quatre amb l’especialitat de Medicina Preventiva i Salut Pública i una amb la de Medicina Familiar i Comunitària) i una infermera especialista en obstetrícia i ginecologia. No només som els i les de les dades: som un equip sanitari, amb molta visió clínica, assistencial i preventiva. I a vegades, amb el nom “tècnic de salut”, aquest vessant queda una mica diluït.
Quan vas decidir que amb la teva especialitat voldries treballar a l’atenció primària?
L’atenció primària és una part important de la formació en medicina. Recordo que a la carrera vam fer projectes de comunitària en l’àmbit de l’atenció primària i van ser molt bonics. Per exemple, vam fer una campanya de detecció de persones amb hipertensió i diabètics a un poble, o una altra de vacunació en població pediàtrica.
Vaig escollir la meva especialitat principalment per la seva diversitat d'àrees d'actuació, i m’ha semblat molt atractiva perquè, en realitat, es fan moltes tasques que estan relacionades amb l'atenció primària. Això és el que em va atraure a l’hora de decidir cap a quin camp dirigir-me a l’hora de treballar. Pensa que Medicina Preventiva i Salut Pública aborda un espectre d’actuació molt ampli, i es pot treballar a l’hospital, a l’atenció primària o a les agències de salut pública. Jo, quan vaig acabar l’especialitat, vaig decidir-me per treballar a l’atenció primària i, de fet, va ser quan vaig entrar com a tècnica de salut a la USUAiA.
Per a tu, què té de bo treballar a l’atenció primària?
Per a mi l’atenció primària és una de les peces més importants del sistema sanitari i no és tan coneguda per la ciutadania com ho hauria de ser. La primària està més al costat de la persona usuària que altres nivells assistencials. I precisament, el fet d’estar en el dia a dia, pot convertir-se en una arma de doble tall. La tenim incorporada com un fet més o menys habitual, segons la situació de salut de cada persona. En canvi, anar a l’hospital, és quelcom que surt de la norma, i es posa en valor perquè “m’atenen quan em passa alguna cosa greu”. La primària fa moltíssimes tasques que potser la ciutadania no veu directament. Fa un seguiment continu dels i les usuàries, tinguin o no una malaltia. Fa moltes tasques de prevenció i de promoció, ambdues, actuacions molt lligades a la salut pública. De fet, moltes polítiques de salut pública les aplica la primària. A més, fa molta feina amb els ajuntaments i altres entitats que no són sanitàries com a tal, però que treballen per a la salut, i això també és molt important. L’atenció primària no només està quan la necessites, també treballa perquè no la necessitis.
Per això m’agrada treballar aquí, perquè pots aportar a aquesta peça clau del sistema sanitari, i pots contribuir i ajudar a fer-la créixer.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’atenció primària?
Hem treballat en algun objectiu de salut comunitària amb les referents de salut comunitària del territori per fomentar justament tota la part del procés comunitari dels equips. Ho hem fet basant-nos en la Guia per treballar en salut comunitària a Catalunya del Departament de Salut. La vam convertir en una eina perquè els equips la poguessin utilitzar per situar-se en el punt del procés comunitari en el qual es trobaven i, segons això, quines actuacions havien de fer per poder avançar. Tot això ha ajudat al fet que els equips treballessin en el procés, fos quina fos la seva situació, més avançada o menys.
He de dir que ha estat una molt bona experiència, és d’aquests casos que es pot veure el resultat d’un objectiu treballat per nosaltres. Però el que és realment important és el fet d’haver pogut veure com aquest objectiu s’ha pogut aplicar als equips i que podem fer millores i anar adaptant-lo encara més al territori.
Per finalitzar, tens alguna afició que vulguis compartir amb nosaltres?
Llegir, la literatura m'agrada molt. També m’agrada moltíssim el cinema. I també fer esport i tocar el piano, però a nivell amateur total!