“Em va seduir molt el fet de treballar en equip, però també el rol autònom que tenim i que cada cop evoluciona més”
L'Esther Llauradó Sanclemente és infermera especialista familiar i comunitària. Fa 22 anys que exerceix la seva professió a l’atenció primària, dels quals, els últims tres ho fa al baix Maresme de la Metropolitana Nord. Actualment, forma part de l’Equip d’Atenció Primària Vilassar de Mar i, a banda de tenir cura de la salut de la població d’aquest municipi, també assisteix a la de Cabrera de Mar.
9 de maig de 2025
En què consisteix la teva feina?
La meva feina és molt diversa i, per a mi, és una sort poder-me dedicar a moltes coses diferents. Per una part, tenim el vessant assistencial, l’atenció directa amb el pacient: control de totes les malalties cròniques, cura de ferides, però també gestió de la demanda aguda, administració de tractaments i vacunes, entre d’altres. Aquesta atenció és també domiciliària i és molt important dins de les nostres tasques. Ens permet, a més, treballar molt amb les famílies i amb les persones que assumeixen el rol de cuidadores dins d’aquests nuclis familiars.
Una altra part fonamental és la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, l’educació cap als nostres pacients sobre hàbits saludables, que fem no només a consulta, també impartint tallers o xerrades a la comunitat. Treballem molt en xarxa, detectant necessitats de la comunitat i col·laborant estretament amb Ajuntaments, entitats i altres agents. Jo soc infermera referent al meu equip del Programa Salut i Escola, i estic a la consulta oberta als instituts i fent altres tasques amb atenció a joves i infants.
Més enllà de l’esfera assistencial, les infermeres també fem investigació. Jo personalment he participat en recerca de tractaments, en fàrmacs de fase 3, i en projectes de recerca per avançar en les cures infermeres.
I pel que fa a la docència, el nostre centre encara no és docent, però tenim alumnes de pregrau d’infermeria. Sense oblidar la formació que podem impartir dins del nostre equip, si som especialistes en algun camp.
M’encanta, com pots veure fem moltes coses.
Sobre aquest vessant investigador, quina recerca destacaries de les que has participat?
Pel moment en què va ser, destacaria un treball sobre l’atenció al Pacient Crònic Complex i del Model d’Atenció a la Cronicitat Avançada. Amb una companya vam fer un estudi relacionant perfils de pacient amb la gestió de casos. Per aquella època era molt innovador, eren els inicis de l’abordatge de la cronicitat, i vam rebre un premi per una presentació que vam fer.
Com és el teu dia a dia i què és el que més t’agrada de la teva professió a l’atenció primària?
Depèn del torn i del dia. Als matins començo amb extraccions, i després em dedico a la consulta d’infermeria. Atenem la programació del dia, el que toqui: control de patologia crònica, cures, injectables... I també fem consulta aguda. Tot això, amb un tram d’atenció domiciliària.
A diferència dels matins, que normalment estic al CAP Doctor Guillermo Masriera i Guardiola de Vilassar de Mar, els torns de tarda visito a un dels dos consultoris que tenim a Cabrera de Mar. La dinàmica és una mica diferent que quan es treballa al CAP, perquè l’equip es redueix a professional de medicina, infermeria i atenció a la ciutadania. I tot i que també funcionem amb cites programades, acabes fent molta visita no programada.
Els divendres els acostumo a dedicar a Salut i Escola: a les hores de consulta oberta, però també a tallers, vacunació escolar, gestions de coordinació, entre altres.
He de dir que vinc molt contenta a treballar, independentment del que toqui aquell dia. Si he d’escollir, de tot el que faig, la cronicitat m’agrada molt. Tractar amb la gent gran, el control de la patologia crònica. Però també el treball amb els joves! Fa dos anys que faig Salut i Escola i he comprovat com és d’important connectar amb els adolescents i traslladar-los estils de vida saludables.
Sempre havies volgut treballar a l’atenció primària?
Ho vaig tenir clar a partir de l’experiència que vaig viure fent les pràctiques al CAP La Mina, de Barcelona. Em va emocionar veure aquell grup de professionals tan implicats. Em va seduir molt el fet de treballar en equip, però també el rol autònom que tenim i que cada cop evoluciona més. Vaig veure que la meva vocació era ser infermera d’atenció primària. M’apassiona la meva feina i no la canviaria per cap altre àmbit assistencial.
A més, hi ha hagut un canvi competencial brutal. Si t’agrada la primària pots fer tantes coses! Tenint inquietud, sempre pots estar aprenent i millorant.
Per tant, el treball en equip és el que destaques de bo, de treballar a Atenció Primària?
I també l’atenció a les persones, directa i longitudinal. Si et mantens al mateix equip les vas veient al llarg de la seva vida i es crea un vincle. Visites diverses generacions de la mateixa família.
I uns altres punts forts per a mi també són el treball en xarxa amb els actius del municipi i el coneixement que et dona de la pròpia comunitat. Tot això suma i ajuda a l’objectiu que tenim perquè les persones tinguin cura de la seva salut.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?
Sí, tinc una que m’emociona molt. El 12 de maig del 2020, precisament el Dia Internacional de les infermeres, em va tocar anar a una residència a fer PCRs –estàvem en plena pandèmia–. I era on una gran amiga meva, que també és infermera, tenia ingressada a la seva mare. Aquell dia vaig fer-li arribar els missatges i escalf de tota la seva família, ja feia dos mesos que no es veien. Vaig gravar un vídeo per la meva amiga i vaig pensar que quin millor regal en el dia de la infermera que rebre aquelles imatges de la seva mare.
I per acabar, quines aficions tens?
Tinc quatre fills i no sempre tinc temps per a mi! Però quan el trobo, m’agrada molt fer zumba, caminar per la muntanya i viatjar.