“L’atenció primària em va captivar, soc molt feliç aquí”
La Rosmery Parra Sánchez va estudiar infermeria a la Universitat Ramon Llull. Un cop finalitzats els estudis, va començar a treballar a l’Hospital de Mollet, i es va especialitzar en quiròfan, cures intensives i urgències. El 2014 comença a treballar al CUAP Cerdanyola-Ripollet. Anteriorment, havia desenvolupat tasques de gestió i serveis. Primer, d’atenció a la ciutadania al CAP Ripollet, i després, de suport a Direcció de Persones del territori.
El 2017 va tornar al CAP Ripollet, aquest cop com a adjunta a la direcció de l’equip. I el 2021 va passar a ser directora dels equips La Farigola i Els Pinetons alhora. Dos anys més tard, va ocupar el càrrec de responsable del Servei de Gestió Integral de Vacunes, destacant de la seva estada la implementació del canvi en la gestió logística de les vacunes, molt rellevant en l’organització d’aquell moment. Aquest 2025 li van proposar liderar el projecte de la posada en funcionament de la Unitat Central d’Esterilització del Vallès, de la qual n’és la coordinadora en l’actualitat.
9 de desembre de 2025
On treballes i en què consisteix la teva feina?
Treballo a la Unitat Central d’Esterilització del Vallès, ubicada al Centre d’Atenció Primària Badia del Vallès, on treballo com a infermera amb un equip de professionals en tècniques en cures auxiliars d’infermeria. Soc la coordinadora de la unitat i faig tasques de gestió i planificació per garantir el bon funcionament de la central i els màxims estàndards de qualitat amb una aposta per l’eficiència i el compromís mediambiental. També m’encarrego de la formació als i les professionals del propi equip així com els involucrats en algun punt del circuit d’esterilització. En definitiva, faig totes les gestions perquè aquest servei funcioni a tots els nivells i perquè el material arribi en el temps estipulat amb les màximes garanties.
La Central d’Esterilització es va posar en marxa, en la seva primera fase, el 20 d’octubre. Actualment, estem incrementant els equips d’atenció primària als que oferim servei d’esterilització. De moment estan integrats tots els CAP del Vallès Occidental, tret d’alguns casos particulars, així com els CUAP i els ASSIR. Properament començarem amb els del Vallès Oriental.
He de dir que per aquesta posada en marxa hem treballat molt estretament amb Serveis Generals de la Unitat Econòmica i Financera pel que fa a la gestió de les rutes i la recollida i entrega del material, per poder assegurar la rebuda del material esterilitzat a temps per part dels equips. I l’equip de manteniment de la Unitat d’Infraestructures ens ha donat i ens dona suport sempre que ho necessitem.
Com és la teva feina en el dia a dia?
Ara mateix, faig molta feina de planificació, perquè encara s’han d’integrar molts centres al sistema i s’ha de millorar el programa perquè s’adapti a la nostra realitat. Per exemple, quan vam començar la formació amb el programari, només hi havia tres motius d’incidència per poder reportar. Ara he demanat que incloguin molts més. També m’encarrego d’unificar les característiques de totes i cadascuna de les peces que esterilitzem, amb fotografia inclosa, i que estiguin registrades al sistema per garantir que la traçabilitat sigui correcta. Per exemple, pot passar que col·loquialment unes tisores es diguin d’una manera, però que no sigui el nom concret de l’estri. Aquesta unificació de criteris permet que qualsevol professional de qualsevol equip registri bé al sistema tot el material que ens envia.
I pel que fa a tasques més de rutina diària, al principi de la jornada reporto a Serveis Generals la recollida del material esterilitzat, si ha sortit bé o hi ha alguna incidència. Al llarg del dia dono un cop de mà a l’equip en tot el que necessiti. I els divendres sempre fem una reunió d’equip per organitzar la feina de la setmana vinent.
Com has comentat, un dels aspectes que més destaquen de la nova Unitat Central d’Esterilització del Vallès és el compromís amb el medi ambient.
Sí, nosaltres fem un consum menor de tot. Esterilitzem al vapor tot el material dels equips amb dues autoclaus de 500 litres. Abans, aquest material s’esterilitzava en multitud d’autoclaus de menys capacitat, amb el consegüent consum d’aigua per a cadascuna. Ara cal menys energia i aigua per a cada cicle d’esterilització.
El mateix passa amb els productes químics. Per exemple, nosaltres utilitzem una espora al dia, i amb el funcionament anterior, cada autoclau en feia servir una. I amb el paper, la reducció és considerable perquè els equips registraven a mà, mentre que nosaltres usem un programari que ens permet fer una traçabilitat digital.
A més, vetllem també per l’eficiència, i no esterilitzem si no hem utilitzat tota la capacitat de l’autoclau. Fem un control exhaustiu d’això. En aquest sentit, si els equips necessitaven material, no podien esperar a tenir-la al màxim.
Quant de temps fa que treballes a l’Atenció Primària?
Vaig començar el 2002, com a professional d’atenció a la ciutadania del CAP Ripollet. D’allà vaig passar a formar part de l’equip de Direcció de Persones, que tenien la seu a Fontetes fins al 2008. Aquesta va ser la meva primera etapa a l’Atenció Primària. El 2014 vaig tornar com a infermera del CUAP Cerdanyola-Ripollet, i ja va ser per quedar-me. A banda de les tasques assistencials, vaig tornar per ajudar la direcció a implementar millores en el triatge d’urgències pel coneixement que tenia en la matèria. El triatge m’encanta! Al principi combinava la feina del CUAP a les nits amb la de l’hospital. Però al cap de l’any les urgències a l’atenció primària em van enganxar tant que vaig deixar l’hospital. Des d’ençà que em dedico exclusivament a l’atenció primària.
En tota la teva trajectòria al territori, has participat en canvis de models organitzatius i posada en marxa de projectes.
És que no em fan por els canvis, ni mandra posar-m’hi. Aprenc molt fent-ho. L’únic que em pesa és que mentre et dediques a això no fas atenció a les persones.
Sempre havies volgut treballar a l’Atenció Primària?
Quan tenia 18 anys jo volia ser ballarina, però com era molt bona estudiant, vaig començar a fer filologia hispànica, una mica per casualitat. No m’agradava, així que ho vaig deixar i em vaig posar a treballar. Però em vaig començar a sentir atreta per la infermeria. Així que vaig posar-me a estudiar per a tècnica en cures auxiliars d’infermeria, i em va permetre descobrir el món de la Salut. Des d’aquell moment vaig tenir molt clar que volia ser infermera, i tot i que vaig treballar uns anys a l’hospital, l’atenció primària em va captivar. Soc molt feliç aquí.
A més, la primària m’ha permès dur a terme tasques molt variades i aprendre molt, no només per aplicar-ho en l’àmbit laboral, sinó també en el personal, amb la meva família i el meu entorn proper. Jo no és que hagi estudiat infermeria, és que soc infermera les 24 hores. No puc deixar de ser-ho quan surto de la feina.
Per a tu, què té de bo treballar a l’atenció primària?
Precisament la varietat d’opcions que t’ofereix per exercir la professió. Jo he passat per urgències, per assistència d’adults, assistència pediàtrica...
I d’igual manera destaco l’autonomia que té una infermera a l’atenció primària. A l’hospital vaig aprendre molt, però havia d’esperar que el metge o la metgessa em donés l’ordre per poder fer les coses. Aquí pots gestionar la necessitat del teu pacient. Per exemple, atendre’l per una amigdalitis o una cremada i poder-li fer tu mateixa la baixa sense haver de demanar-ho al metge o metgessa. Aquesta autonomia només te la dona la primària. I és un tresor que nosaltres siguem capaces de solucionar certs problemes.
I una altra cosa bona és la comunicació que pots tenir amb les persones que atens. Comunicar correctament i en la justa mesura és clau. Quan la comunicació flueix, els resols els dubtes de les seves malalties o estats de salut, confien més en tu, s’obren més, t’escolten. I, per exemple, és més fàcil que després segueixin una dieta. Aquesta confiança que les persones dipositen en l’atenció primària no l’hem de deixar perdre.
En definitiva: la infermeria és meravellosa. Ens permet ser properes i accessibles, i de l’època que tenia pacients assignats, avui dia em veuen pel carrer i encara es recorden de mi. Això s’agraeix moltíssim. Tinc la professió més maca del món.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’atenció primària?
He de dir que encara conservo un vincle molt especial amb l’equip de Ripollet Centre, quan vaig treballar per primer cop al territori. Encara avui em conviden als sopars de Nadal!
Però per a mi, la pandèmia de la COVID-19 va marcar un abans i un després. Vaig entendre la fragilitat de la humanitat i el paper tan important que tenim els i les professionals de la salut en la seva cura. Va ser una lliçó de vida que vaig integrar al meu dia a dia i m’ha fet millor persona.
Com a anècdota destacada, mai oblidaré el primer dia que vam anar a vacunar a les residències per posar les primeres dosis. Les cares d’esperança i d’alegria de la nostra gent gran, com es van maquillar i es van posar les seves millors gales per rebre’ns. Fins i tot alguns ens van cantar quan vam arribar. Va ser molt emotiu.
Per acabar, quina afició tens?
Gaudeixo molt de les passejades amb el meu gos, i m’encanta fer patchwork. He descobert que em relaxa molt i m’ajuda a desconnectar. I m’ho passo genial a classe, riem molt.