“Acompanyar en aquest procés, que com a professional et remou molt, és un gran acte d’amor”
Noemí Trujillo Domínguez és metgessa de família i comunitària i sempre ha exercit la seva especialitat a l’Atenció Primària de la Metropolitana Nord. Actualment, és directora de l’EAP El Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, i també duu a terme funcions docents dins de l’equip.
Mireia Torres Asensio és infermera, va començar la seva carrera professional a l’Hospital Germans Trias i Pujol i el 2017 va fer el canvi a l’atenció primària, a la Metropolitana Nord. Avui dia, té funcions a la unitat de l’ASSIR Badalona que s’ocupa de cribratges d’infeccions de transmissió sexual (ITS), i a la Gerència de l’Atenció Primària i a la Comunitat Barcelonès Nord i Maresme, on dona suport a les residències pel que fa a l’abordament de la cronicitat.
Totes dues són referents d’eutanàsia al Barcelonès Nord des del 2021, quan es va crear aquesta figura per l’entrada en vigor de la llei que regula aquesta prestació.
11 de juliol de 2025
En què consisteix la vostra tasca com a referents d’eutanàsia?
Mireia (M) La funció principal és acompanyar a qualsevol professional i a la resta de l’equip que intervingui en una prestació d’ajut a morir. Normalment, el suport és emocional, de resolució de dubtes, orientació de circuits i aspectes per l’estil, i podem fer-ho de manera telemàtica amb videotrucades, per telèfon, correu electrònic o presencialment, en cas de ser necessari.
Com a referents d’eutanàsia també col·laborem amb la resta de referents del territori. I una de les coses que ens permet aquesta xarxa és facilitar a l’EAP la cerca de professionals especialistes que no formen part de l’atenció primària, però que són necessaris en alguns casos específics com a figura consultiva. O si la persona decideix que el lloc on vol rebre aquesta prestació és a l’hospital, contactem amb el referent d’eutanàsia d’allà perquè la coordinació amb l’equip sigui més senzilla.
Noemí (N) Informació amb relació a la prestació d’ajut a morir n’hi ha moltíssima, però està molt dispersa. El que és habitual és que la majoria de professionals tinguin manca de temps – aquest procés implica molta dedicació i burocràcia – i de vegades no saben on trobar les coses. Nosaltres ajudem a posar ordre.
A banda, formem part del Comitè d’Ètica Assistencial de la Metropolitana Nord, fem sessions informatives als equips d’atenció primària i ens encarreguem de formar als i les residents en l’acompanyament de final de vida que fem a l’atenció primària.
Què creieu que és important que sàpiguen els i les professionals quan reben una sol·licitud de prestació d’ajut a morir o sobre el suport que doneu?
(N) Per una banda, nosaltres no volem ser intrusives. En aquest sentit, és important que no se’ns vegi com un element de supervisió, al contrari. Si contacten amb nosaltres perquè necessiten algun tipus d’acompanyament, intentarem oferir el suport que més s’escaigui perquè aquella persona o equip pugui completar el procés de la millor manera tant per professionals com pel pacient. Volem que sàpiguen que ens tenen aquí per si ens necessiten.
De fet, ens agradaria que qualsevol professional que rebés una sol·licitud per primera vegada contactés amb nosaltres a mode informatiu. D’aquesta manera podríem fer-li arribar recursos que pensem que són de gran utilitat al llarg del procés. No solament operatius, també per a la seva cura. Com per exemple el suport que s’ofereix des de la Unitat de Suport i Prevenció de la Gerència. I no només quan les resolucions de les sol·licituds són favorables, també quan no ho són. Ens sap greu quan arriben a nosaltres professionals amb un malestar molt evolucionat de la pròpia vivència d’aquest procés. Potser amb tota aquesta informació inicial que donem ho haguessin pogut gestionar d’una altra manera.
(M) Jo afegiria que hem de normalitzar el fet de sentir por o malestar quan rebem una petició per ajudar a morir a algú perquè no ho fem cada dia. Molts cops no sabem per on començar. Per això el primer que fem és oferir aquest recull amb la informació clau i els recursos que tenen a disposició.
La mort forma part de la vida, i com a professionals ho hem de tenir molt assumit. Les persones volem morir bé. I acompanyar en aquest procés, que com a professional et remou molt, és un gran acte d’amor.
(N) També m’agradaria destacar que el procés de prestar ajut a morir és d’equip. A tots els protocols es parla molt de la figura del metge, i sí que és cert que legalment hi ha una responsabilitat sobre l’actuació, que recau sobre ell o ella. Però el procés, és d’equip (professional de medicina, d’infermeria i de treball social). I, de fet, si no es porta entre els tres, normalment l’experiència és pitjor.
Com de rellevant trobeu que es pugui donar aquesta prestació des de l’atenció primària?
(M) Més de la meitat de les prestacions d’ajut a morir es realitzen a l'atenció primària, fixa’t si és rellevant. Nosaltres coneixem i acompanyem als pacients al llarg de la seva vida i creem un vincle estret, inclòs en el tram final. Escoltem la seva voluntat i preferències, i així garantim que la persona pugui prendre la decisió de demanar aquest ajut a morir segons els seus valors i història de vida. A vegades com a professionals de la salut sentim por en rebre una sol·licitud, però des de la primària garantim una atenció a la persona i a familiars durant el procés.
Recordeu algun moment especial, relacionat amb la vostra tasca com a referents d'eutanàsia?
(M) Jo vaig participar en una prestació d’ajut a morir que recordo especialment pel vincle tan estret que vam establir amb la persona que la sol·licitava i amb la seva família. Ens va demanar si podíem anar ben guapes perquè no volia que anéssim amb la bata. Volia acomiadar-se d’aquella manera. I nosaltres, la metgessa, la treballadora social i jo, li vam retre aquest homenatge i ens vam presentar amb vestit i maquillades.
(N) En el meu cas, em quedo amb els agraïments que els i les professionals ens expressen quan hem pogut ajudar-los d’alguna manera o altra.
Què té de bo treballar a l’Atenció Primària per a vosaltres?
(N) La proximitat. Veus a les persones a les quals atens en tots els moments de la seva vida i les coneixes. I treballem amb elles, amb les persones, no amb malalties. És a dir, no només abordes la malaltia, també fas promoció i prevenció de la salut. I quan no hi ha res a fer des del punt de vista més intervencionista, també acompanyes al final de la vida per preservar la dignitat de la persona i evitar el patiment.
(M) Hi estic d’acord. Coneixes a les persones, el seu entorn social, i s’obren a explicar-te molt més que no pas quan les atens a l’hospital. I no cal que sigui a la consulta del CAP. També em passa amb pacients que atenc als cribratges d’ITS, que són consultes més esporàdiques. Però es crea igualment aquesta relació de proximitat i perceps que et veuen d’una forma més accessible.
Finalment, teniu alguna afició?
(M) M’encanta viatjar, llegir i, sobretot, dedicar-li temps de qualitat a les meves amistats.
(N) Jo comparteixo aquesta passió per la lectura.