“M’agrada la vessant més propera a les persones, però sense deixar de banda la importància de l’experiència clínica per realitzar la feina que fem al CUAP”
L’Alícia Lluva Castaño és infermera des del 1998 i forma part de l’equip del Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Badalona. Anteriorment havia treballat a un centre privat, com a infermera d’urgències, a la Unitat de Cures Intensives (UCI), a la sala de parts amb cirurgia i Urgències de Ginecologia i, durant 14 anys, havia estat supervisora d’Infermeria. Es va doctorar amb una tesi sobre la invisibilitat de les dones a les campanyes publicitàries de prevenció del VIH i és docent a la Unitat Docent de l’Hospital Germans Trias.
6 de juny de 2025
En què consisteix la teva feina?
La feina al CUAP és molt variada. Consisteix a oferir atenció urgent i continuada a les persones que venen per motius diversos, ja sigui per patologia aguda, casos de persones amb malaltia crònica que es descompensen o altres situacions que requereixen valoracions immediates. La majoria de situacions que atenem no són de risc vital, però sí que hi ha algun cas en què hem de córrer i donar atenció immediata.
En concret, al triatge es fa una valoració del o la pacient, es recullen les seves constants vitals i es prioritza segons el nivell de gravetat que presenti. Posteriorment, col·laboro amb el personal de medicina, per dur a terme les actuacions que siguin necessàries. Si no estic al triatge, estic al box, on puc administrar medicació, fer analítiques, curar ferides, fer sutures, etc. I també tot el que fa referència a la vessant d’educació sanitària que és tan important a l’atenció primària i que fem ja sigui amb pacients crònics o aguts.
Una altra de les coses que faig és gestionar situacions d’alta càrrega emocional, en cas de crisis d’ansietat d’alguna persona que es troba en una situació més vulnerable en aquell moment.
Tu sempre havies treballat a un centre privat. Per què vas decidir començar a treballar en un Centre d’Urgències d’Atenció Primària?
Vaig prendre la decisió quan va començar la segona onada de la COVID-19, el juliol del 2020. Durant la primera onada, la situació va ser molt complexa. Em vaig sentir sola gestionant coses que van molt més enllà de la part clínica: professionals amb ansietat, desconeixement respecte al que estava succeint, falta de personal preparat i que conegués les dinàmiques de treballar en una UCI. Com ja sap tothom, la situació va ser crítica i, quan va arribar la segona onada, vaig pensar que no podia tornar a passar pel mateix una altra vegada i vaig decidir fer un canvi.
I abans d’això no t’havies plantejat mai treballar a l’Atenció Primària?
La veritat és que no. Quan vaig començar la meva carrera com a infermera hi havia altres àmbits que m’atreien més, com les urgències i el pacient crític. Però aleshores no existien els CUAP com a tal. Ara s’ha evolucionat en aquest sentit i crec que està molt bé que des de l’atenció primària es pugui gestionar part de les urgències com es fa als CUAP, així es descongestionen les urgències als hospitals. Al CUAP fem radiografies i analítiques, tenim eines que ens permeten fer proves al pacient i decidir si cal derivar-lo a l’hospital, per rebre una atenció més especialitzada o una vegada compensat, donar l’alta al domicili.
I ara que formes part de l’atenció primària, que és el que més valores de treballar aquí?
Doncs el contacte directe amb el pacient. M’agrada tot el que és la vessant més propera a les persones i el tracte humà. Però sense deixar de banda la importància de l’experiència clínica per realitzar la feina que fem al CUAP. És cert que aquí atenem molta patologia aguda que és banal, que no comporta risc vital. Però precisament per això és important l’ull clínic que t’aporta l’experiència, per poder detectar nivells crítics i poder actuar de forma immediata quan és necessari.
I també que aquí el treball en equip i la comunicació són fonamentals. Les decisions s’han de prendre ràpid, però pensant que impliquen a tot l’equip. Hi ha d’haver bona coordinació entre nosaltres. Treballem colze a colze amb professionals de medicina, infermeria i atenció a la ciutadania. Fins i tot amb les Tècniques de Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) –amb les quals no coincideixo, perquè jo treballo al torn de nit i a la nit no hi ha TCAI– també ens coordinem, encara que no ens veiem, per si cal endreçar boxs, netejar carros o fer la reposició d’algun material.
El treball en equip ens permet compartir coneixements i aprendre en el dia a dia. I amb empatia, per assegurar una atenció de qualitat amb la vessant més humana de les cures infermeres.
A banda de la feina que fas al CUAP, també ets docent, oi?
Sí, ja porto molts anys a la docència. Ara, concretament, a la Unitat Docent de l'Hospital Germans Trias i Pujol, vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dono l’assignatura que es diu “Cures d'infermeria en el procés d'envellir”. Sempre enfoco aquesta assignatura com un aspecte imprescindible de la Infermeria, perquè la població està cada vegada més envellida i és important saber que les patologies cursen de manera diferent en una persona jove que en una persona gran.
La feina com a docent m’agrada molt. De fet, em vaig doctorar perquè volia dedicar-me a la docència al cent per cent. El que passa és que, quan ha arribat el moment de dedicar-me només a la docència, he vist que també m’agrada molt l’assistència i que no la vull deixar completament. Així que faig les dues coses.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?
He viscut moltes anècdotes al CUAP, però crec que el que més m’ha marcat és atendre a persones que arriben amb una crisi d’ansietat. Són situacions intenses, en què la persona es troba molt angoixada. Jo simplement estic allà, els parlo amb calma, els ensenyo a respirar o a fer alguna tècnica de relaxació.
Quan penso en situacions d’aquestes m’emociono, sobretot en recordar com els pacients em donen les gràcies. A vegades fins i tot hi ha pacients que m’abracen, com a mostra d’agraïment. Un dia, després d’haver atès dos casos de crisis d’ansietat, vaig preguntar a un dels metges que estava amb mi “creus que avui estic abraçable?”, perquè hi va haver dos pacients seguits que em van fer una abraçada abans de marxar. I això és bonic.
I ara ja fora de l’entorn laboral, tens alguna afició?
Sí, m’agrada aprofitar el temps lliure per desconnectar i per cuidar-me, així que ballo zumba. Al gimnàs faig altres exercicis que no m’agraden tant, però que són bons per a la salut. També m’agrada molt el contacte amb la natura i amb els cavalls, m’encanten els cavalls! I, d’altra banda, viatjo sempre que puc, m’escapo per conèixer altres cultures i altres maneres de fer.