“La Qualitat és fer les coses bé, fins i tot quan ningú ens està mirant”
Ainhoa Borràs Reverter va estudiar Infermeria a la Universitat de Barcelona, al campus de Bellvitge, i va fer, via residència, l’especialitat Obstètrico-Ginecològica per poder exercir com a llevadora. Fa 22 anys que forma part de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut a la Metropolitana Nord. Va començar a l’ASSIR de Mataró, on una de les experiències que més va gaudir és l’acompanyament a la dona en el procés d’embaràs: de les visites a l’atenció primària, a l’atenció durant el part a l’hospital, i de nou retrobant-la a la primària en el puerperi. Va ser referent de qualitat de l’ASSIR durant cinc anys i el 2023, a més, va assumir la seva coordinació. L’any passat va incorporar-se a la Gerència Barcelonès Nord i Maresme com a responsable de la Unitat de Qualitat i Seguretat del Pacient
Victòria Sabaté Cintas va estudiar Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la facultat de Vall d’Hebron, amb la particularitat que els darrers anys els va completar a l’Hospital Taulí, de Sabadell, en el que va ser el pilotatge del centre per convertir-se en docent. Es va especialitzar en medicina familiar i comunitària i fa 25 anys que forma part de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut a la Metropolitana Nord. Els seus inicis van ser com a resident a l’Equip d’Atenció Primària Badia del Vallès, i en acabar va entrar a l’equip de La Creu Alta, de Sabadell. El 2010 ja va assumir la funció de ser la referent de qualitat del centre i el 2016 va integrar-se a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord com a membre de la Unitat de Qualitat i Seguretat del Pacient. Ara fa dos anys que és la responsable de la Unitat, a la Gerència Vallès.
9 de febrer de 2026
En què consisteix la vostra tasca com a responsables de Qualitat i Seguretat del Pacient?
Ainhoa (A) Quan era responsable a l’ASSIR, veia que la Qualitat ajudava a treballar d’una manera que ens permetia assolir la millora contínua. I ara, com a responsable de la Gerència Barcelonès Nord i Maresme, m’agrada centrar-me molt a donar suport als equips perquè puguin assolir també aquesta millora contínua i donar una atenció de qualitat centrada en el pacient.
Victòria (V) Estic d’acord amb aquesta relació directa entre Qualitat i assistència. Quan faig formacions, el primer que dic és que la Qualitat és fer les coses bé, fins i tot quan ningú ens està mirant. Tractem amb persones i hem de fer les coses bé per elles i per nosaltres mateixes.
Dintre de la Qualitat, a més, hi ha moltes dimensions. I a una que li donem especial importància és a la de la Seguretat del Pacient, molt lligada amb un dels principis del jurament hipocràtic, el que diu que “primerament, no fer mal”. Si després podem prevenir la seva malaltia, o inclús curar-la, fantàstic. Però com a mínim, no causar dany. I això actualment no és tan fàcil. Crec que aquest principi l’hem d’anar integrant perquè alguns cops ens n’oblidem. Per sort, a les nostres Gerències, ho tenim bastant incorporat a les pròpies dinàmiques de treball. Si treballem tenint en compte aquesta Qualitat i Seguretat perquè ens ho creiem i perquè pensem en el pacient, és una seguretat per a les dues parts, les coses surten millor i tenim menys incidents.
Per aquells professionals de l’atenció primària no assistencials, que potser no estan tan familiaritzats amb la Qualitat, els podríeu fer una breu explicació de què suposa per al sistema sanitari?
(V) És possible que la concebin com un aspecte a banda de l’assistència, omplir paperassa. I sí que és veritat que el que no està escrit i no es pot evidenciar és com si no s’hagués fet. Per exemple, un control de caducitats. Si no fas un registre, no pots demostrar que has fet el control. Amb la qual cosa, si després administres un fàrmac caducat, com pots demostrar que l’havies consultat abans d’administrar-lo? En aquest sentit, sí que és veritat que existeix aquesta part d’escriure-ho tot perquè quedi evidència, però no és paperassa. I si diem de fer un llistat de verificació al box d’urgències cada dia abans de començar el torn, que es completa en deu minuts, per comprovar que tots els aparells funcionin, no és per fer paperassa. És perquè si et ve un infart o una aturada, saps que et funciona el desfibril·lador, que tens oxigen... Tot es fa per un motiu i és per seguretat. Si no tens el que necessites no pots atendre el pacient. Però t’asseguro que com al professional no li funcioni el desfibril·lador o no tingui oxigen també ho passa malament. Som molt curosos a l’hora d’implantar alguna acció, sempre es fa per un motiu relacionat amb Qualitat i Seguretat. I no es fa perquè sí, és per millorar l’atenció, no només pels pacients, també per a nosaltres.
(A) A més, la Qualitat no és un aspecte al qual han de parar atenció només les direccions i els responsables de qualitat, sinó tot l’equip. Tothom ha d’estar implicat i ha de treballar en aquesta línia. És clar que les direccions són les que redacten i executen. Però, per exemple, a la majoria dels equips, la TCAI és la responsable de l’ordre del magatzem. S’ha de remarcar la implicació de cada professional, en aquest sentit.
Actualment, els equips d’atenció primària estan molt centrats en la preparació per passar l’Acreditació. És més que un tràmit?
(A) I tant! L’Acreditació és una oportunitat per posar en valor la feina que fan els equips i que siguin reconeguts per acomplir uns paràmetres d’excel·lència. Aquest sistema avalua i reconeix la qualitat dels centres, i està basat en el model EFQM (les sigles corresponen a European Foundation for Quality Management, que va ser qui va crear-lo). Aquest model d’excel·lència en la gestió no només contempla els resultats assistencials, sinó també l’organització, els processos, sempre cercant la millora contínua, no només dels professionals, també en l’atenció que reben les persones usuàries. Passar-la és, per tant, un reconeixement a la bona tasca del conjunt de professionals.
(V) Com diu l’Ainhoa, l’Acreditació és una oportunitat, no només per certificar-nos, sinó de demostrar que treballem bé. No és fer documentació per anar a l’Acreditació, sinó que és mostrar el que estem fent. I amb aquesta premissa, la passarem tots, perquè treballem bé.
Per altra banda, sí que és veritat que és una avaluació externa que fa el Departament, que s’han d’assolir un mínim d’estàndards, que et donen un certificat... De nou, pot semblar paperassa. Però, en realitat, també és una molt bona oportunitat d’endreçar-nos. A la darrera Acreditació ho vam constatar, a les direccions dels equips els va servir moltíssim. És un moment que els permet tenir una guia completa de tota la documentació que cal tenir, com un pla funcional o un pla estratègic, de quines formacions són importants per als i les professionals, així com tenir en compte altres aspectes importants com l’opinió de la ciutadania. Això els ajuda a endreçar-se i a conèixer millor al seu equip.
(A) És cert. Moltes direccions d’equips m’han traslladat que gràcies a veure què demana cada estàndard els ha permès ser més conscients de quines mancances i quines fortaleses tenen.
Què els diríeu als equips que estan treballant per passar l’Acreditació?
(A) Que ho visquin en positiu, com una oportunitat de millora, d’endreça i de poder avaluar com treballen. I també d’evidenciar que estan treballant bé. I que en cas que ho necessitin, tenen suport des de les dues Gerències, que els ajudarem en tot el que puguem.
(V) Jo els dic que estiguin tranquils. De fet, la meva percepció és que ho estan, tranquils i motivats. Al final és el que he dit abans. Estic convençuda que ja treballem bé, només és mostrar el que estem fent. Evidentment, és feina afegida, però no han de patir, ens en sortirem segur.
Sempre heu volgut treballar a l’Atenció Primària?
(V) Amb 4 o 5 anys ja tenia claríssim que volia ser metgessa. No tinc cap familiar que sigui sanitari, però ho tenia claríssim, i volia fer Primària. Aquest darrer any he pogut fer molt puntualment alguna guàrdia, i ho he gaudit moltíssim perquè ara no en faig sovint, i per mi fer assistència és un luxe.
(A) Jo també, sempre havia volgut ser llevadora. M’atreia molt la Primària perquè pots donar continuïtat, coneixes a les persones usuàries i estableixes una relació al llarg del temps. A l’hospital no hi ha aquesta longitudinalitat, és un procés molt més circumscrit a la situació que pateix la persona en aquell moment. Ara per ara no puc fer assistència, però hi tornaré segur!
I què és el que us ha atret tant de la Qualitat i la Seguretat del Pacient dins de l’Atenció Primària?
(A) El fet de veure que el que aplicàvem en el meu centre, quan era referent a l’ASSIR Mataró, facilitava i ajudava a millorar la feina que fèiem i la qualitat de l’atenció que donàvem.
(V) És que quan algú assumeix tasques de Qualitat s’enganxa! Veus que en la forma de treballar hi ha d’haver una endreça. Ja no la veus com a fer paperassa sinó com l’oportunitat de poder implantar una manera de treballar per millorar la qualitat i l’atenció.
Recordeu algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la vostra feina com a responsables de Qualitat i Seguretat del Pacient a l’Atenció Primària?
(A) Fa poc temps que estic en el càrrec, però el que visc molt positivament és el fet que els equips agraeixin el suport que els oferim des de la nostra Unitat.
(V) Recordo amb especial emoció quan el Departament de Salut va seleccionar la nostra experiència d’anàlisi d’esdeveniments adversos de coordinació com a una de les millors de Catalunya. Al presentar-ho als comitès, les direccions dels equips van començar a aplaudir de formar espontània i a felicitar-nos. Això em va emocionar molt i em va saltar alguna llagrimeta. Vaig sentir reconeixement per part dels companys i companyes i estic molt agraïda per això.
Finalment, teniu alguna afició?
(A) Soc molt clàssica amb les aficions. M’agrada molt llegir, com visc en un poble al costat del mar també gaudeixo molt caminant per la platja, i compartir tot el temps que puc amb la meva família. I viatjar quan puc!
(V) Sí! Viatjar en família, jo també soc molt familiar. Si pogués marxaria cada cap de setmana a visitar algun lloc diferent. M’encanta escoltar música. Tinc un home que té molta cultura musical, em va introduint en estils diferents i n’aprenc molt d’ell. I també faig molt esport, m’agrada molt.