“La feina que es fa al CAP té molt valor, perquè la pots fer des de dins de casa de les famílies i ets molt més proper”
Andrea Bosch Tarabal és infermera pediàtrica i, des de fa 4 anys i mig, forma part de l'Equip d'Atenció Pediàtrica Territorial (EAPT) Vallès Oriental Central. Fins ara, treballava al CAP Sant Miquel, de Granollers, però des de fa dos mesos torna a ser al CAP La Garriga, dins del mateix equip de pediatria. Anteriorment havia treballat a l’Hospital de Granollers.
9 de maig de 2025
En què consisteix la teva feina?
La veritat és que faig una mica de tot. Una part de la jornada la dedico a “Salut i escola”, fent consulta oberta per a alumnes des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat. Oferim un espai on fem la mateixa visita que podríem fer al centre d’atenció primària, però en un àmbit on se senten còmodes i sense els pares, en un entorn de confidencialitat i que ens ha ajudat a detectar problemes que es produeixen a casa.
A banda de “Salut i escola”, hi ha tota la part de les visites que fem en el dia a dia, tant pel que fa a les revisions d’Infància en Salut –el que abans es coneixia com “Programa del nen sa”–, com a l’atenció de consultes de visita espontània per la gestió de virus, etc.
I, a més, soc la referent d’Atenció Comunitària de l’equip, així que gestiono les diferents activitats que s’organitzen per a la comunitat. En el nostre cas, tenim un grup de criança per a les famílies de nadons de 0 a 6 mesos i que actualment es fa dues vegades a la setmana, perquè hi ha molta participació. I també l’activitat “Créixer Junts”, iniciada a les escoles bressol amb sessions sobre les patologies més freqüents, per explicar com actuar quan el nostre fill o filla està malalt.
Aquest any hem fet una prova pilot dins el projecte “Créixer Junts”, per iniciar aquesta activitat a les escoles de primària, treballat amb professorat i amb sessions per a tots els cursos, on tractem una temàtica diferent a cada classe: higiene de mans, corporal i bucodental; alimentació, bons hàbits (posturals, d’alimentació i exercici físic), primers auxilis o gestió emocional. La veritat és que és un projecte molt bonic i enriquidor que esperem que pugui tenir continuïtat a totes les escoles de l’equip de pediatria.
També gestiono algunes sessions al centre cívic o, fa poc, vam fer una intervenció a Ràdio Granollers, entre altres.
Sempre havies volgut treballar a l’Atenció Primària?
La veritat és que no. Jo havia treballat com a infermera pediàtrica al CAP La Garriga. Després, per motius de contractació, vaig fer atenció domiciliària d’adults al mateix CAP. Des de que soc infermera, sempre havia treballat a l’Hospital de Granollers, compaginant-m’ho amb la feina al CAP i, passat un temps, vaig decidir quedar-me exclusivament a l’Hospital, perquè allà podia fer el que tenia clar que volia: pediatria.
Després de la COVID-19, estava a la UCI pediàtrica i, de tant en tant, em demanaven tornar a anar a la UCI d’adults. La veritat és que a la UCI d’adults se’m feia una muntanya, era com reviure tot el que vam passar amb la COVID-19, on vaig treballar durant la primera onada. Aleshores, un dia, la Tonyi Àrias (que actualment és la directora de l’EAPT VOR Central i que aleshores era l’adjunta de l’Equip d'Atenció Pediàtrica de Granollers) em va dir que buscava a algú i ni m’ho vaig pensar, li vaig dir que comptés amb mi.
Quan estava a l’hospital, em vaig adonar que la feina que es fa al CAP té molt valor, perquè la pots fer des de dins de casa de les famílies i ets molt més proper. Així, des de l’hospital, vaig ser conscient que m’agradava molt més la primària.
Aleshores, per a tu què és el millor de treballar a l’Atenció Primària?
Sobretot, el tracte i la implicació que pots tenir amb les famílies, el vincle que hi estableixes. I també veure l’evolució dels infants, el seguiment que els fas a mesura que van creixent i que et permet veure si tot el que has fet en prevenció i promoció de la salut ha sigut efectiu. És molt gratificant quan les famílies et diuen que una cosa que els vas explicar fa un temps els ha estat d’utilitat, o quan pactes amb un infant de cinc anys que es rentarà bé les dents i més endavant veus que ho està fent.
És veritat que hi ha molta feina, però a mi m’agrada molt la feina que fem. Hi ha molts dies que les agendes s’omplen molt i no pots ni parar per berenar, però jo penso en poder fer bé la feina, en atendre la gent com mereix.
També valoro molt positivament que a l’equip pediàtric la gran majoria tenen molta embranzida per emprendre i fer moltes coses. És un equip potent on tothom té moltes ganes de treballar i de generar un canvi a la primària. Això permet avançar i tirar endavant nous projectes.
I, des de la teva pròpia experiència, creus que és positiu que es treballi en equips d'Atenció Pediàtrica Territorial?
Sí. Pediatria és diferent a l’atenció a adults i el fet de poder treballar amb una direcció de pediatria permet projectar moltes més coses enfocades específicament per a pediatria. Si no treballéssim organitzats en equips pediàtrics, hi hauria moltes coses que no podríem fer. A més, el fet de treballar en equip permet als i les professionals estar més actualitzats i poder fer més formació. Així com tenir el suport telefònic de les companyes d’altres centres de l’equip quan et trobes amb un sol equip aquell dia al teu centre. Nosaltres, a més, tenim una Direcció molt propera. Hi podem contactar en qualsevol moment per al que faci falta i això també és important.
Hi ha alguna anècdota o algun moment bonic que hagis viscut a la teva feina i que t’agradaria compartir?
Hi ha molts moments bonics quan et trobes els infants fora de la consulta i les famílies et reconeixen com la seva infermera. Però una vegada em va passar una cosa curiosa: vaig recomanar una pàgina web on es recollien receptes per a infants a una família que venia amb el seu segon fill.
Per com es miraven el pare i la mare em va semblar que passava alguna cosa, es van posar a riure i em van dir que aquella pàgina web que els estava recomanat l’havien creat ells! Jo els vaig dir que la pàgina estava molt bé i que la recomanava molt des de la consulta. Després van publicar un llibre amb les receptes del web i allà explicaven el dia que la infermera del seu fill els va recomanar la seva pròpia pàgina web.
Tens alguna afició, fora de l’àmbit sanitari, que voldries compartir?
Doncs sí. Per una banda, m’agrada molt la natura. I, per una altra, des de fa més de vuit anys tinc una marca de joies. Tinc un espai creatiu que comparteixo amb unes companyes i cadascuna fa una cosa diferent: una fa sabons, l’altra cus i jo faig joies. També oferim tallers i dinamitzem l’espai.
Aquest vessant artístic i creatiu em va bé per desconnectar de la feina, perquè a vegades hi ha hagut èpoques dures, sobretot per algun tema detectat a l’institut, que m’ha generat preocupació i me l’he acabat emportant a casa. Penso que les activitats com la de les joies són positives, serveixen una mica d’autoteràpia, ajuden a desconnectar i fan que estiguis bé.