“Sortir del CAP, fer xerrades als equipaments de diferents actius de salut municipals, fa que es pugui avançar molt pel que fa als hàbits alimentaris de la població”
La Sandra Montoro Gutiérrez va estudiar la diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de Barcelona, i un postgrau en Nutrició Clínica i Salut Pública. Va treballar disset anys en l’àmbit hospitalari, concretament a l’Hospital Germans Trias i Pujol. En paral·lel també desenvolupava activitat en consulta privada, combinant les dues experiències durant molts anys amb una tasca d’ensenyança sobre coneixement nutricional a col·lectius vulnerables a través de la Creu Roja. L’abril del 2022 va entrar a formar part de l’Equip d’Atenció Primària Premià de Mar i a l'Equip d'Atenció Primària Vilassar de Mar, on actualment és la dietista – nutricionista, un dels últims perfils que s’han incorporat a l’Atenció Primària i Comunitària.
10 de novembre de 2025
En què consisteix la teva feina?
La meva feina està centrada sobretot en l’activitat comunitària. Organitzo i imparteixo tallers grupals de diferents temàtiques relacionades amb la nutrició i l’alimentació saludable per abordar casos d’obesitat o síndrome metabòlica, per exemple.
A banda d’aquestes sessions que estan adreçades a les persones que ens tenen a nosaltres com el seu equip d’atenció primària de referència, també participo en activitats comunitàries que s’organitzen al municipi, com xerrades a col·lectius d’associacions o entitats locals. Molts cops aprofitem també celebracions del calendari de dies de salut, com el Dia Mundial de l’Alimentació, de l’Obesitat o de la Diabetis. Aquestes celebracions ens serveixen per sumar-nos a la sensibilització que s’acostuma a promoure aquests dies, també als mitjans de comunicació, i aprofitar per fer promoció de la salut i prevenció de la malaltia amb alguna acció.
El nostre rol també contempla fer atenció individual amb pacients amb una alta complexitat a nivell nutricional, per exemple per tenir diferents patologies associades, i que em deriven principalment des de medicina i d'infermeria dels equips. Aquesta part en el meu dia a dia és molt més petita perquè com he dit, el gruix de la meva activitat està dedicada a la comunitària. I en qualsevol cas, els meus companys i companyes sempre poden fer-me interconsultes de casos específics per abordar junts els problemes que pugui tenir en l’àmbit nutricional un pacient amb una situació de salut concreta.
A més, treballo en coordinació amb els equips de nutrició dels hospitals de referència de la zona quan tenim casos de pacients que estan rebent o han rebut atenció amb ells. Així podem posar informació en comú perquè hi hagi continuació assistencial, també pel que fa als aspectes nutricionals.
Quant de temps fa que treballes a l’atenció primària?
Vaig incorporar-me gràcies al Programa per a la promoció d’una alimentació saludable i la prevenció i abordatge de malalties a l’atenció primària i comunitària. Ara he completat els tres anys i mig.
I abans de la posada en marxa d’aquest programa, havies pensat que l’Atenció Primària era un lloc on t’agradaria treballar?
L’Atenció Primària per mi era una portada tancada, perquè no existia aquesta figura. Així que no va ser el meu objectiu inicial, i per això la meva trajectòria en l’àmbit de la sanitat pública és bàsicament hospitalària.
Però he de dir que sempre que passava per davant d’un CAP pensava que seria una gran oportunitat treballar des de la base i abans de l’aparició de la malaltia amb la qual arribaven a l’hospital.
Sempre he cregut molt en la importància de fer aquesta tasca de prevenció i promoció de la salut, precisament perquè les persones no arribin a emmalaltir. Per això, com no totes les persones poden accedir a un assessorament privat, he estat vinculada de manera voluntària amb la Creu Roja per facilitar aquests coneixements, almenys, als col·lectius més vulnerables.
Per a tu, què té de bo treballar a l’atenció primària?
Treballar aquí em permet precisament dedicar-me a la prevenció i promoció. Puc fer un acompanyament a la persona, i treballar des de la base que et deia abans, tot i que sigui des d’un abordament grupal. És molt enriquidor.
També valoro molt el fet de treballar en equip. L’atenció primària em permet compartir i abordar els casos de manera multidisciplinària, no només amb els i les professionals del CAP, sinó també fer una expansió i treballar d'aquesta manera amb tots els recursos i els actius de salut que ofereix el municipi.
Certament, poder arribar a treballar en xarxa i posar en contacte tots els actius del municipi amb l’EAP comporta una feina de gestió molt carregosa i bastant invisible.
Però quan hi ha teixit creat, tens una sensació de poder arribar més enllà de la necessitat puntual d’un pacient a consulta. Sortir del CAP, fer xerrades als equipaments de diferents actius de salut municipals, fa que es pugui avançar molt pel que fa als hàbits alimentaris de la població.
En aquest sentit, com estan influint les xarxes socials en aquests coneixements del que hauria de ser una alimentació saludable?
Em trobo amb molta confusió per part de les persones amb qui parlo. Hi ha molts influenciadors que donen molts consells d’alimentació, és una bogeria la quantitat d’informació que hi ha disponible. Per això, sigui quina sigui la temàtica del grup que organitzo, a la primera sessió parlo de falsos mites alimentaris.
Pel que fa a la docència, desenvolupes alguna funció a l’equip?
Soc tutora de pràctiques dels nutricionistes que estan a l’últim any de grau i que volen fer una estada a l’atenció primària. A l’hospital també feia aquest tipus d’acompanyament a gent en pràctiques. Compartir coneixements sempre m’ha agradat molt.
Si haguessis de donar un consell com a bona pràctica a l’hora d’exercir la professió com a dietista – nutricionista a l’atenció primària, quin seria?
Que complicada! Et diria que donar missatges curts i clars. I fer entendre que la dieta mediterrània és la base d’una bona alimentació i que no hi ha camí fàcil quan cal abordar un problema nutricional. Qui vengui que el camí és fàcil i ràpid està enganyant en termes de salut, en termes econòmics o en totes dues coses.
I quina valoració fan aquests i aquestes residents quan acaben la seva rotació pel CAP?
Doncs com és un rol molt nou queden gratament sorpresos. Totes les pràctiques que fas al llarg del grau són molt diferents de la nutrició comunitària.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’atenció primària?
A un grup d’alimentació participava un matrimoni, venien els dos, i estaven molt motivats per aprendre i millorar els seus hàbits alimentaris. En aquell mateix període també impartia una xerrada sobre alimentació saludable dins del Programa Salut i Escola. I entre l’alumnat estava el fill d’aquest matrimoni. En aquell moment jo no ho sabia. A la setmana següent, quan feia la sessió grupal, els pares em van explicar molt agraïts que gràcies a totes aquestes intervencions tota la família estava molt més conscienciada i amb ganes de fer canvis en la seva alimentació. Se sentien amb més coneixement i amb més força per tenir una vida més saludable.
Va ser molt gratificant veure com aquest missatge arriba a tota la família a través de diferents vessants amb la sensació d’haver tancat un cercle.
Per acabar, quines aficions tens?
Soc mare de dos fills i m’agrada molt compartir el temps amb la meva família, ja sigui anar amb bicicleta, fer senderisme. I a nivell més personal, m’agrada sentir-me activa amb entrenament de força i alta intensitat.