“Quan acabo la jornada em pregunto a quantes persones he ajudat avui. I la resposta, com a mínim, sempre és “a una”. Això és el millor de treballar a l’atenció primària”

 

 

La Núria Codina Trallero va estudiar infermeria a l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron, vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar la seva trajectòria professional en l’àmbit hospitalari. El 2014 va tenir l’oportunitat d’entrar a formar part de l’Atenció Primària a la Metropolitana Nord, on, a més d’exercir d’infermera d’adults, també ha sigut gestora de casos i actualment és responsable de qualitat a l’Equip d’Atenció Primària Cardedeu.

 

13 de juny de 2025

 

On treballes i en què consisteix la teva feina?

Treballo al CAP Can Borràs, de Cardedeu, i la meva tasca com a responsable de qualitat es basa a aconseguir que tot l'equip treballi amb seguretat i qualitat per intentar millorar l'atenció als usuaris. Com es tradueix això? Doncs cada any elaborem un pla de qualitat, partint dels resultats que hem obtingut l'any anterior. Aquest pla contempla uns objectius principals de millora que es treballen en grups, i també unes accions menys estratègiques però igual d’importants. Tot per fer més segura la nostra atenció.

 

Com fas arribar la cultura de la qualitat i seguretat del pacient als teus companys i companyes?

A força de ser molt insistent van adquirint-ne més. La meva sensació és que cada vegada van detectant més possibles errors que poden desembocar en esdeveniments adversos i que ens permet millorar, i ho fem treballant en consonància tot l’equip.

 

Analitzem molt, incidències i esdeveniments adversos que poden arribar a pacient. Aquesta anàlisi aporta millores. I l’equip en veure això notifica més. Abans només notificava jo! Estic molt contenta i vull felicitar l’equip.

 

Cada cop venen més a comentar coses quan perceben que no van bé. Jo estic alliberada un dia per aquesta tasca i la sensació que tinc és que hi ha feina com per fer-ho tots els dies perquè hi ha molta demanda de millorar.

 

Com són aquests dies d’alliberament, què fas?

Cada setmana és diferent, però, a grans trets, repasso l’aplicació Proactiva de Seguretat dels Pacients de Catalunya (PROSP Cat), que ens ajuda a guiar-nos i a seguir uns estàndards a partir d’unes llistes de verificació que hem de garantir que complim. Reviso incidències de procés que fa l’equip, i d’on poden esdevenir accions de millora. I faig seguiment dels objectius de millora: com anem i quines accions falten per aconseguir-los. Aquests són els tres pilars bàsics de la jornada.

 

També em reuneixo setmanalment amb la Direcció de l’EAP. I, en cas que hi hagués un esdeveniment amb dany, és quan em dedico a analitzar-ho.

 

Aquest any esteu treballant per aconseguir renovar l’acreditació com equip d’atenció primària. Què comporta per a la responsable de qualitat?

És una superoportunitat per acabar de lligar totes les millores que cal executar. Però s’ha de reconèixer que comporta moltíssima feina. S’han d’avaluar tots els procediments i processos que tenim al centre, que és una cosa que ja fem de manera periòdica, però ara cal presentar-ho formalment per demostrar que complim amb els estàndards.

 

 

Sempre havies volgut treballar a l’Atenció Primària?

La veritat és que no, el meu perfil era hospitalari. Però per motius familiars vaig passar a l’atenció primària, i em va sorprendre gratament. Em sento molt més autònoma com a infermera aquí, amb més poder de decisió, que no pas a l’atenció hospitalària.

 

Aquest empoderament del rol infermera és el que t’agrada més de treballar a l’Atenció Primària?

El que té de bo treballar a l’atenció primària és la capacitat d’influir en la salut del pacient, pel que fa a prevenció i promoció de la salut. I també l’atenció a la cronicitat. El paper de la infermera amb el pacient crònic és brutal, per com podem ajudar al fet que aquesta persona tingui més qualitat de vida.

 

A més, a l’atenció primària arribes a conèixer el pacient, i el veus en tots els seus àmbits. Això és molt enriquidor i, sobretot, pots influir molt en aquell pacient que acudeixi a tu si té un problema, perquè tu el puguis ajudar. Quan acabo la jornada em pregunto a quantes persones he ajudat avui. I la resposta, com a mínim, sempre és “a una”. Per a mi, això és el millor de treballar a l’atenció primària.

 

Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?

D'anècdotes en tinc moltes, però en recordo una especialment. La Juana, una senyora amb qui ja tenia força vincle per la seva cronicitat, va venir a explicar-me que estant el seu marit ingressat ella s'havia trobat malament i havia anat a parar a urgències i se sentia una mica culpable. D'aquesta visita inesperada a urgències va acabar tenint un diagnòstic de càncer gàstric. Li vaig anar fent seguiment telefònic, ja que va ingressar diverses vegades a l'hospital.

 

L'última vegada que la vaig trucar, s'hi va posar la filla i em va dir que l'equip d'oncologia els hi havia explicat que "no es podia fer res més". Davant d’aquest diagnòstic, la Juana havia fet una negació i havia dit que no volia saber res més. Quan m’ho va explicar, la filla es va posar a plorar i jo amb ella, no vaig poder-ho evitar. En aquell moment vaig pensar que potser hauria d'haver-me fet la dura, però la filla, tot seguit, em va donar les gràcies per totes les trucades que havia fet durant el procés i vaig entendre que mostrar-me vulnerable en aquell moment no era pas un error, sinó una manera de tenir cura de la Juana.

 

Què és amb el que gaudeixes més fora de la feina?

El que més m’agrada és caminar per la muntanya amb els meus dos gossos.