"Poder fer educació sanitària, detectar casos, oferir-los un tractament molt senzill i veure com milloren és molt maco"
L'Israel López Muñoz va estudiar infermeria a la Universitat Ramon Llull. La seva vinculació amb l’Institut Català de la Salut es remunta a l’any 2006, quan va començar a treballar com a auxiliar d’infermeria mentre estudiava la carrera. Un cop acabats els estudis, i ja com a infermer, va exercir durant molts anys a oncologia i a serveis especials a l’Hospital Germans Trias i Pujol. El 2015 va iniciar una nova etapa, ja en l’atenció primària, en un equip de Barcelona, on va dedicar gran part del temps a l’atenció domiciliària. El seu interès per les malalties infeccioses i la salut internacional el va dur a estudiar un màster sobre aquesta matèria. Una oportunitat va obrir-li la porta a formar part de la Unitat de Salut Internacional Metropolitana Nord, on ja completa set anys com a infermer de l’equip.
18 de juny de 2026
On treballes i en què consisteix la teva feina?
Treballo a la Unitat de Salut Internacional de la Metropolitana Nord, i funcionem com un servei transversal. Estem presents tant a l’atenció primària, en aquest cas ubicats al CAP La Salut de Badalona, com a l’Hospital Germans Trias i Pujol. Aquesta transversalitat ens permet tenir accés a la comunitat des de la primària i, si cal una atenció més especialitzada, també donar resposta des de l’hospital. És una sort poder treballar així.
Ens dediquem, sobretot, a donar servei a les persones que han de viatjar a països que poden comportar riscos per a la salut si no es prenen una sèrie de mesures. Fem prevenció, mitjançant vacunació i educació sanitària per evitar malalties infeccioses més prevalents en determinades zones del món.
També atenem persones que tornen amb alguna malaltia adquirida durant el viatge. I molt relacionat, fem aquesta atenció a les persones migrants acabades d’arribar o refugiades, realitzant cribratges de malalties infeccioses.
Què fas en la teva jornada laboral?
El nostre dia a dia es basa sobretot en les visites de prevenció abans del viatge. Avui dia les persones es mouen per tot el món, hi ha milions de desplaçaments cada dia i segons el viatge que es faci pot comportar alguns riscos de salut que poden variar en funció del país de destí, la zona que es visita, l'època de l'any, el tipus de viatge i la durada.
Per cada persona que atenem a la consulta valorem el tipus de viatge que farà, el destí, la durada, i també les seves característiques: quina edat té, si pateix alguna malaltia, l’estat del seu calendari vacunal... A partir d’això, recomanem vacunacions, tant les obligatòries com les aconsellables, informem sobre la profilaxi contra la malària (en cas que calgui per la destinació), i donem consells de salut per prevenir malalties.
Fent un incís en la teva resposta, ha canviat molt el vostre dia a dia degut a aquest interès cada cop més creixent per viatjar?
Hem notat un augment de visites, sí. Pensa que per aconseguir el visat de certs països o per accedir a determinades zones és necessari acreditar que portes les dosis de les vacunes marcades com a obligatòries. T’he de dir, però, que quan la vacunació no és obligatòria, sinó recomanada, molts cops la gent viatja sense vacunar. I això sempre suposa un risc.
També hem vist que l’augment de viatgers i viatgeres no correspon a un grup d’edat determinada, sinó que s’ha generalitzat. Cada cop és més fàcil viatjar, ho fem sent més grans, i també tenint més malalties. Això comporta que les visites siguin més complexes i que vagin més enllà d’una educació sanitària en termes generals i la corresponent vacunació, si s’escau. Aquestes visites requereixen una dedicació afegida perquè sovint les persones més grans segueixen algun tipus de tractament, prenen fàrmacs concrets que poden ser fins i tot biològics, immunosupressors, etc. Cal fer-los recomanacions més ajustades per tal de fer el seu viatge més segur.
Recuperant el teu dia a dia a la Unitat de Salut Internacional, què més fas?
Atenem persones que tornen malaltes, amb febres, diarrees, infeccions, o parasitosis (malalties o infeccions provocades per paràsits). Sovint les derivacions venen dels centres d'atenció primària, però també moltes persones ja han estat visitades per nosaltres abans del viatge i tornen directament si tenen símptomes perquè és una de les indicacions que donem. Si podem fer un seguiment i un tractament ambulatori el fem nosaltres i, si requereix un ingrés o una alta especialització de l’atenció, el derivem a l’hospital.
Una altra part de l’atenció que oferim és a les persones refugiades o migrants que acaben d’arribar. Col·laborem amb diferents entitats, com la Creu Roja, Movimiento por la Paz o qualsevol organització de la zona que rep a aquestes persones, per fer cribratge de malalties infeccioses que poden afectar tant a la persona com a la comunitat. És molt necessari diagnosticar malalties com la tuberculosi o parasitosis com l’esquistosomiasi o l’estrongiloidiasi, que molts cops tenen tractaments molt senzills i que els pot millorar molt la qualitat de vida i evitar complicacions en un futur.
Precisament, el vostre equip ha dut a terme un projecte molt important sobre l’esquistosomiasi pel que fa a la seva detecció i tractament. Ens pots explicar en què consisteix?
L’esquistosomiasi és una infecció parasitària endèmica que s’ubica principalment a països de l’Àfrica subsahariana. La infecció es produeix durant el contacte amb aigua infectada en rius o llacs de països on la infecció és endèmica, sovint a través de la pesca, la natació, el bany o el rentat de roba. Inicialment, els símptomes de l’esquistosomiasi poden passar inadvertits, però el paràsit pot estar al cos durant anys i causar problemes de salut, com infeccions d’orina, sang a l’orina, dolor en orinar, mal abdominal o pelvià, diarrea, o, fins i tot, afectacions més greus com insuficiència renal, càncer de bufeta, cirrosi hepàtica, infertilitat o ictus. En el cas de les dones, provoca simptomatologia ginecològica inespecífica que pot induir a una orientació diagnòstica equivocada i provocar que les pacients s’hagin de visitar reiteradament al sistema sanitari, sense trobar resposta a les seves molèsties.
Doncs bé, després d’estar treballant molts anys amb persones migrants, des de l’equip es va detectar que aquesta simptomatologia s’anava repetint, i que hi havia una alta prevalença d’aquest paràsit. I no només passava en persones subsaharianes, també en persones que havien viatjat a zones endèmiques i que s’havien infectat perquè havien estat en contacte amb aigua dolça. Per aquest motiu es va engegar un estudi que vam desenvolupar juntament amb la Fundació Lluita contra les Infeccions i amb la col·laboració dels equips d'atenció primària Granollers Oest i Rocafonda - El Palau, de Mataró. Vam fer molts cribratges i el resultat va ser que el 40% de la població estudiada va donar positiu en esquistosomiasi.
Aquest fet va posar sobre de la taula que era, i és important, que els i les professionals coneguin aquesta malaltia, que la tinguin present en el seu dia a dia i que sàpiguen que s’ha facilitat el circuit per demanar la prova diagnòstica (una senzilla serologia). Si surt positiu, es dispensa un medicament en dos dies que té una eficàcia del 90%. Hem vist pacients que han patit dolors crònics durant anys, o amb simptomatologia que podia incapacitar el seu dia a dia i que en dos dies, millorava la seva salut de manera significativa.
Se’n detecten més casos ara, d’esquistosomiasi?
Sí que notem que els i les professionals cada cop estan més conscienciades, però cal continuar treballant per donar-lo a conèixer i que es facin més cribratges.
Sempre havies volgut treballar a l’atenció primària?
Sí, des que estudiava infermeria sempre vaig voler treballar a l’atenció primària. Durant la carrera pots conèixer diferents àmbits on pots exercir, i la primària és el que més em va agradar. És cert que vaig fer una primera etapa de molts anys a l’hospital, però quan vaig tenir l’oportunitat vaig venir cap aquí.
Per a tu, què té de bo treballar a l’atenció primària?
La proximitat amb la comunitat, poder-hi treballar directament, aquesta facilitat del contacte proper, fer prevenció i educació sanitària. És el que més m’agrada.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’atenció primària?
Anècdotes en puc tenir algunes sí, però el que recordo amb especial estima és l’època en què vam estar fent l’estudi de l’esquistosomiasi, per diversos motius. Un d’ells, perquè va ser la darrera època que vaig treballar amb una companya que ara està jubilada, i que va ser la que m’ho va ensenyar tot, a la unitat.
I, naturalment, pel que va significar fer aquest estudi, va ser molt enriquidor. Va significar una feina a la qual li vam dedicar moltes hores i molt d’esforç durant mesos. Vam fer molta feina comunitària, amb molta col·laboració estreta amb organitzacions. No és fàcil entrar en alguns entorns, sobretot per qüestions culturals, per exemple, a mesquites. Però quan entenen que el que fas és útil per a la seva salut, s’obren portes. I poder fer educació sanitària, detectar casos, oferir-los un tractament molt senzill i veure com milloren és molt maco.
Per acabar, tens alguna afició que vulguis compartir?
Pel que fa a aficions, actualment és complicat. Soc pare monoparental d’un nen de tres anys i això ocupa pràcticament tot el meu temps. Però sí que en tinc, per exemple m’agrada molt la muntanya i el senderisme, tot i que ja et dic que ara està una mica aparcat. Em quedo al parc.