“Poder donar eines a les persones abans que sentin que han tocat fons és el que més m’agrada de treballar a la primària”
L’Aleix Bel Reverté és psicòleg general sanitari, va estudiar neuropsicologia i es va especialitzar en autisme. Va treballar durant nou anys a l’Associació TEA Asperger Maresme. Actualment, és referent de benestar emocional i comunitari a l’Equip d’Atenció Primària Martorelles – Sant Fost de Campsentelles, on fa tres anys que exerceix com a tal, des de la incorporació a l’atenció primària d’aquest nou perfil professional.
21 de maig de 2025
En què consisteix la teva feina?
La meva tasca principalment és intentar donar un espai i un servei a totes les persones que tenen malestar emocional. És a dir, intentar treballar la salut mental de les persones en els nivells més baixos. I, sobretot, fer prevenció i promoció d'aquesta salut mental per evitar que arribi a un nivell on ja sigui patològic.
Per fer-ho, organitzem activitats grupals de diferents tipologies. Per exemple, grups de dol, de gestió emocional o de psiconutrició per abordar la gana emocional. Aquest el fem conjuntament amb la nutricionista de l’equip.
I també fem moltes activitats comunitàries. Treballar des de la comunitat i amb la comunitat és una manera més de poder donar salut. Amb les prescripcions socials intentem vincular les persones amb diferents actius i activitats del territori, i així enfortir el treball en xarxa.
La teva arribada a l’equip ha suposat també poder abordar en major o menor grau el benestar emocional dels teus companys i companyes?
Sí. Tècnicament, una part de la nostra jornada està pensada per dedicar-la a generar benestar emocional dins de l’equip i proporcionar eines d’autocura. Cada RBEC té diferents eines i maneres de fer al respecte.
Jo concretament vaig demanar permís a Direcció per poder penjar una pissarra a la zona que tenim de descans. Al principi, vaig començar plantejant preguntes per contestar a la pissarra. La primera que vaig plantejar va ser “Quina és la teva emoció preferida?”. La majoria de les respostes van ser “l’alegria”. Però arran d’anar debatent el perquè d’aquesta elecció en moments que ens anàvem trobant al menjador, algunes persones van descobrir que des d’altres emocions, com la tristesa o la melangia, generen reflexions noves que els ajuden a fer front a possibles malestars emocionals. Alguns companys també van coincidir a dir que aquest tipus d’emocions eren el motor que els inspiraven a expressar-se a través de l’art, i que era una altra manera de gestionar els malestars del dia a dia.
Puntualment, podem organitzar tallers de relaxació o de gestió de pensaments, cap al migdia, quan no hi ha tanta càrrega assistencial. Però després de rebre les opinions dels companys i companyes, he optat per oferir dinàmiques que també ajudin a generar benestar emocional sense haver de parar la rutina diària. Saben que si necessiten un espai de ventilació emocional, poden anar al menjador i tindran alguna activitat preparada.
Com és una jornada laboral per a tu?
Una part de la jornada faig valoració dels casos de les persones usuàries que em deriven, no només des de medicina o infermeria, sinó també des del taulell d’atenció a la ciutadania. Molts cops els companys i companyes que atenen al taulell també detecten certes situacions susceptibles a ser programades a la meva agenda per fer una entrevista de valoració.
Aquestes entrevistes em serveixen per veure si aquella persona compleix amb els criteris per ser inclòs en un grup. A mesura que anem tenint participants, anem programant les sessions per obrir noves edicions. També incloc la prescripció social quan faig les entrevistes de valoració, derivant a les persones a diferents actius i recursos de la comunitat.
Però el gruix important del dia a dia el dedico a les sessions grupals i comunitàries. Cada setmana treballo en grups de temàtiques diferents. Les activitats comunitàries les podem impulsar nosaltres des del CAP o també poden venir d’una demanda externa, com un Ajuntament o una entitat. Per exemple, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles té un equipament en el qual fan tallers i, segons la temàtica, hi col·laboro conduint o participant en les sessions. I sota el paraigua del programa Salut i Escola, i en coordinació amb la infermera referent, també vaig a fer sessions de benestar emocional per a adolescents.
L'Aleix al taller contacontes emocional per a infants de 3 a 6 anys, a la biblioteca de Sant Fost.
I sempre havies volgut treballar a l’atenció primària?
La veritat és que no, però perquè no veia la possibilitat. En la meva carrera professional sempre he estat molt vinculat amb el que crec que és la primària: estar en contacte amb la comunitat, intentar fer molta xarxa i treballar no només centrat en la simptomatologia de la persona, sinó amb tot el seu context. Per això quan vaig veure que creaven aquesta figura de RBEC vaig pensar que m’agradaria molt poder formar-ne part.
Quan una persona té alguna inquietud sobre la seva salut mental acaba recorrent a algú de referència per a ella, o amb el que hi tingui vinculació. I les metgesses i metges, i les infermeres i els infermers de l’atenció primària saben fer molt bé aquesta vinculació amb el pacient. I en aquell moment vaig pensar que m’encantaria poder ser aquella persona de referència al CAP. La persona a qui recórrer per explicar “tinc ansietat, què puc fer?”.
Després d’aquests tres anys treballant a l’atenció primària, què en destacaries?
Potser és una visió massa personal, però penso que per les persones, quan van a l’hospital, i més per una qüestió relacionada amb salut mental, és perquè alguna cosa ja no va bé. I des de la primària la idea és que hi ha alguna cosa que comença a no anar bé, però vull veure si puc posar-hi solució, o si puc treballar-ho des d’aquesta salutogènesi. Poder donar eines a les persones abans que sentin que han tocat fons és el que més m’agrada de treballar a la primària.
Els RBEC crec que hem servit també per acabar de donar visibilitat a la salut mental que ja s’abordava des dels CAP. Companyes i companys sanitaris, però també les companyes que atenen al taulell d’atenció a la ciutadania. Quan arriba un usuari o usuària desbordada d’angoixa, amb una ràbia brutal o amb una tristesa descomunal, la primera contenció emocional la fan elles. I, per a mi, és això la primària: anar totes a una.
I també el fet de conèixer a les persones que atenem. Continuant amb el mateix exemple, com la companya del taulell sap qui és la persona que té davant, coneix el seu context de vida, i això permet fer una millor contenció emocional i ajudar-la fins que espera a ser visitada per medicina o infermeria. O un altre cas, donat per la dispersió del territori on atenem (Sant Fost, Martorelles i Santa Maria de Martorelles) i pel tipus de població, que és molt envellida. Aquí tenim molta gent gran que se sent sola, i molts cops no té mobilitat per venir a fer el grup de soledat no volguda. Conèixer la seva situació, la situació d’altres persones amb realitats similars i els recursos existents, ens permet connectar-les i ajudar-les. Com és el cas d’una senyora que ara pot anar a fer biblioteràpia a un equipament del seu municipi perquè la vam posar en contacte amb d’altres que la van a recollir en cotxe.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?
N’explicaré dues.
La primera, relacionada amb una activitat comunitària dirigida a infants per expressar emocions a través del dibuix. Un cop acabada la sessió, alguns pares i mares em van venir a dir que el seu fill o filla mai havia expressat a casa aquella emoció. I va ser molt maco fer que les famílies prenguessin consciència que hi ha altres vies que ens permeten veure com està emocionalment un nen o nena.
I l’altra, el primer cop que arran d’una entrevista de valoració per un grup, la persona usuària es va trobar en un espai on es va sentir còmoda per verbalitzar un episodi de la seva vida que no havia explicat mai a ningú. Em va fer veure el potencial que té el nostre paper, també per detectar necessitats que cal que siguin derivades als recursos corresponents i que, possiblement, en altres circumstàncies no sorgirien.
Alguna afició que vulguis compartir amb nosaltres?
Actualment en tinc dues. Una està enfocada en l’esport: faig trapezi al circ des de fa set anys. Quan estic en alçada i tinc aquella sensació de volar m’agrada moltíssim, m’ajuda a desconnectar.
I l’altra és la música. Jo crec que si no fos psicòleg em dedicaria a la música. És impossible que no escolti una cançó al llarg d’un dia, sense la música no sé funcionar.