"Vaig deixar de cuidar malalts per cuidar companys"
El Miguel Àngel Gonzàlez Jara va estudiar infermeria a la Universitat de Barcelona i va començar la seva trajectòria professional a l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona. Concretament, va treballar al servei d’urgències, a reanimació i a quiròfan. Amb l’aprovació de la llei de prevenció de riscos laborals, va decidir fer el màster oficial en aquest àmbit. Durant una època va estar compaginant la feina de tècnic en prevenció de riscos laborals amb la d’infermer a l’hospital. Finalment, quan el 2002 es va crear formalment la Unitat bàsica de prevenció de l’Atenció Primària al territori del Barcelonès Nord i Maresme, va entrar a formar-hi part en exclusiva, i fins al dia d’avui. Al llarg d’aquests vint-i-quatre anys, ha seguit formant-se, per exemple, especialitzant-se en infermeria del treball.
24 d'abril de 2026
On treballes i en què consisteix la teva feina?
Treballo a la Unitat de Salut i Prevenció, que té dues seus: una al Centre d’Atenció Primària Ocata, al Masnou, i l'altra, al consultori local Fontetes, a Cerdanyola del Vallès. Les nostres tasques es configuren en tres blocs. Per una banda, la part de vigilància de la salut, per una altra, la part tècnica i, finalment, l'àrea administrativa. La primera s’encarrega de les qüestions més mèdiques: exàmens de salut o promoció de la salut, per exemple. L’objectiu d'aquesta vigilància de la salut és veure com les condicions de salut del treball afecten la persona. A la part tècnica, on jo desenvolupo les meves funcions, el que fem és valorar les condicions de treball per detectar riscos que poden generar una sèrie de conseqüències en la salut dels professionals. Funcionem com un òrgan assessor: si, per exemple, s’ha de canviar la configuració d’una consulta perquè no té sortida en cas d’agressió, nosaltres som els que proposem, però no els que aprovem ni els que executem.
Concretant una mica més, fem des d’avaluacions de riscos, plans d’emergències i simulacres, inspeccions de seguretat, investigació d’accidents, comunicats de risc... És important indicar que estem dedicant molt de temps a treballar sobre la percepció real de risc que tenen els professionals, per exemple, les situacions de violència. Fem una gestió molt important davant d’aquestes situacions. I estem molt compromesos també amb els riscos derivats d’accidents biològics i dels de caire psicosocial. En l’àmbit sanitari, el risc psicosocial adquireix una important rellevància per l'impacte que pot tenir entre els i les professionals, especialment en alguns serveis, com el PADES, per exemple.
Seguint amb les tasques de la nostra part més tècnica dins de la Unitat, informem en qüestions de prevenció i fem formacions en matèria de seguretat i salut.
També ens dediquem a la coordinació empresarial. I això és: qualsevol empresa que entra als nostres centres pot fer activitats que poden generar riscos en els nostres treballadors i treballadores. Per exemple, encerar i abrillantar el terra, depèn del producte químic que utilitzin, pot generar un risc. I una altra coordinació és en matèria d’obres que es fan als centres. Hem d’estar presents per veure que les actuacions s’estan fent en condicions de seguretat. I participem fins i tot en disseny d’espais: taulells d’atenció a la ciutadania o de consultes, entre altres. Pot semblar una ximpleria, però estem pendents fins i tot de la situació dels endolls perquè els ordinadors estiguin col·locats de manera que no incideixi la llum.
A més, fem adaptacions de llocs de treball per a persones amb especial sensibilitat, per exemple, embarassos o determinades malalties. Si hi ha tasques que es poden realitzar i tasques que no, cal valorar-les com cal. Hi participem molt activament.
Fem mesuraments ambientals. Per exemple, de productes químics, com el metanol. En determinades consultes on és necessari per a l’atenció que s’ofereix – ginecologia n’és un cas – fem aquest mesurament per valorar si la concentració d’aquest químic pot suposar un risc per a les persones que hi treballen. En l’època de la COVID-19, vam fer mesuraments de la qualitat de l'aire per garantir que hi havia una correcta renovació i que el virus no es quedés en suspensió a les consultes.
Participem, cada cop més, en les licitacions de compres relacionades amb equips de protecció individual, uniformes, material punxant, fins i tot mobiliari. El nostre paper és posar determinades condicions perquè es tinguin en compte.
I no menys important, participem activament en molts grups de treball, comissions, comitès – per exemple, el de seguretat i salut, contemplat a la llei com un òrgan per al desenvolupament d’una participació equilibrada en matèria de prevenció de riscos.
Com és el teu dia a dia tenint en compte el ventall de situacions i fets sobre les que actueu?
En general, hi ha una gran part de treball de camp. Vaig als centres a fer diferents actuacions: inspeccions de seguretat, investigació d'accidents, el pla d’emergència, i miro una sèrie de criteris. Després, l’altra part és fer l’informe, establir les mesures que cal aplicar per intentar que els riscos es puguin eliminar, minimitzar o controlar.
T’he de dir que nosaltres fem una planificació de totes aquestes activitats reglades que tindrem al llarg de l’any. Per exemple, si obrim un centre nou, la llei obliga a tenir tota una sèrie de documentació: el pla d’emergència, l’avaluació de riscos, la planificació de l'activitat preventiva... Bé, malgrat fer aquesta planificació, la meva experiència em diu que la feina que va entrant diàriament la fa trontollar.
Amb això vull dir que estic molt entretingut, perquè la feina del dia a dia és molt variable. I això la fa molt interessant perquè apareixen molts temes que t’obliguen a mirar criteris tècnics i normativa en matèria de seguretat i salut que van actualitzant-se. Però alhora és estressant en el sentit que, m’agrada donar la resposta més adequada en el menor temps possible, però hi ha situacions que requereixen temps per valorar-les bé. És una gran responsabilitat.
Es nota que t’agrada molt el que fas.
He tingut sempre molta sort perquè quan treballava d’infermer ja m’agradava moltíssim el que feia. Sempre dic que infermeria està molt relacionada amb la professió de tècnic de prevenció. Vaig deixar de cuidar malalts per cuidar companys. I ha sigut molt gratificant dedicar-me tots aquests anys a fer-ho. A més, aquests vint-i-quatre anys han sigut una explosió de colors per les tantíssimes coses que hem fet des que vam començar.
Precisament tu vas ser de les primeres persones que van entrar a formar part de la Unitat quan es va crear. Has notat una evolució?
Únicament hi era jo, en un despatx petitó. Avui dia som dinou persones a l’equip. L’evolució ha sigut molt gran, d’anar en vaixell a fer-ho en un transatlàntic.
Vaig viure les primeres reunions que el servei de prevenció feia amb gerència, amb infraestructures... Tothom semblava estar a l’expectativa, “què venen a fer”, “què venen a proposar”... I, en canvi, ara ens consulten pràcticament de tot.
Creus que la teva formació i experiència com a infermer t’ha aportat algun avantatge per la feina que desenvolupes com a tècnic de prevenció en riscos laborals?
I tant! A més, jo era corretorns a molts dels serveis de l’hospital, i et fa tenir una visió molt àmplia de la prevenció de riscos laborals en l’àmbit sanitari. La meva formació de base m'ha ajudat molt per entendre molts processos, i segurament si m’hagués dedicat a la prevenció en l’àmbit de la indústria química, per dir alguna cosa, l’experiència com a infermer no m’hauria ajudat tant.
Sempre havies volgut treballar a l’Atenció Primària?
Quan treballava a l’hospital, abans que em parlessin sobre aquest nou camp que s’estava configurant de la prevenció de riscos laborals, tenia pensat estudiar el màster de Salut Pública. M’interessava ja aquesta mirada comunitària i de salut preventiva.
I quan vaig aterrar aquí va ser un gran descobriment. Fer prevenció a la primària, a més, ha sigut fàcil per la rebuda tan positiva que hem tingut des del primer dia. Ens trobem sempre amb màxima col·laboració.
Per a tu, què té de bo treballar a l’Atenció Primària?
La positivitat en fer coses, en construir i avançar. No ens han tancat mai cap porta, i les propostes de projectes sempre han estat ben valorades.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?
Parlant sobre l’entrevista amb l’equip hem coincidit que els exercicis de simulacres d’incendis són moments que donen per moltes anècdotes. Quan els fem només avisem a l’equip directiu del centre. Posem una màquina que fa fum on no hi ha ningú, i aquell espai té elements de detecció que activen una alarma. Un cop aquesta detecció va fallar, i el fum no parava de sortir. Nosaltres controlem tots els exercicis, i vam veure que una persona usuària va adonar-se’n. Però quan es va dirigir al taulell d’atenció a la ciutadania per avisar, es va trobar amb un veí, va començar a xerrar amb ell i va oblidar-se del fum. Finalment, l’alarma va saltar i vam poder acabar l’exercici.
I moments especials són tots en els que veus que amb alguna actuació que fas ajudes a companys i companyes, per exemple, adaptant una consulta per a algú que té síndrome de sensibilitat química múltiple. Les cares d’agraïment són impagables.
Per acabar, tens alguna afició?
I tant! M’encanta l’esport i la natura. Els darrers anys dedico uns dies de vacances per anar a fer ruta per alta muntanya. A més, visc en un poble de pescadors, i puc alternar muntanya amb mar. I una altra passió és la música, des de petit a casa he conviscut amb els altaveus en marxa tot el dia. Arribar a casa per mi significa treure’s les sabates i posar música, sempre la tinc posada.