“És molt enriquidor poder ser al costat de les persones i contribuir, encara que sigui una mica, a millorar la seva qualitat de vida”
L'Anna Comas Garcia és treballadora social sanitària. Es va graduar en Treball Social a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i, més endavant, es va especialitzar amb un màster en Treball Social Sanitari. Va iniciar la seva trajectòria professional a l’Ajuntament de Llinars del Vallès, com a treballadora social de serveis socials. Actualment, fa nou anys que forma part de l’Equip d’Atenció Primària Alt Mogent de l’Institut Català de la Salut. A més, exerceix com a referent territorial de Treball Social de la Gerència d’Atenció Primària Vallès Occidental i Vallès Oriental.
26 de gener de 2026
En què consisteix la teva feina?
Nosaltres ens ocupem de la part social de la salut, aquella que sovint passa més desapercebuda. Moltes vegades es parla de salut des d’una mirada purament clínica, però la dimensió social també té un impacte molt directe en el benestar de les persones, més enllà de la malaltia. Pensem, per exemple, en algú que, a causa del seu estat de salut, no pot sortir de casa: aquesta situació comporta moltes limitacions. Des de l’àmbit del treball social, treballem perquè aquestes circumstàncies millorin i perquè la persona pugui viure amb més benestar i qualitat de vida.
Les treballadores socials acompanyem les persones i les seves famílies en situacions de malaltia, però també de pèrdua, soledat, dificultats econòmiques i dificultats vitals. Les ajudem a trobar recursos i a mantenir el màxim d’autonomia possible.
Fa uns anys que la figura de la treballadora social sanitària es va incorporar als equips d’atenció primària i la vostra consolidació és un fet. Com has percebut aquesta evolució?
Fa molts anys que hi ha la figura de treball social sanitari a l’atenció primària, però en molts equips no n’hi havia. És cert, al principi havíem de parlar amb els i les companyes assistencials i d’atenció a la ciutadania per reforçar quines eren les situacions que ens podien derivar. Ara això ja està superat. I no només ens deriven persones des del propi equip, també ho fan des d’altres àmbits, des dels serveis socials dels ajuntaments, els hospitals... I la població també demana cita amb nosaltres. Podem omplir agendes perquè tothom ens coneix.
Com és el teu dia a dia al CAP?
Doncs és molt variat. Faig atenció directa a les persones, sigui a la consulta o als seus domicilis. A més, com el nostre equip dona assistència a Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Vilalba Sasserra, també faig molta feina de coordinació amb recursos municipals com serveis socials, hospital i centres sociosanitaris.
I, a part, soc la referent de treball social de la Gerència Vallès, amb la qual cosa combino la meva funció dins de l’equip amb aquest suport que ofereixo als equips del territori. M’agrada aquesta tasca perquè em permet treballar també en les línies estratègiques i donar visibilitat al treball social dintre de l’atenció primària.
Sempre havies volgut treballar a l’atenció primària?
D’inici tenia molt clar que volia treballar en un servei bàsic. Vaig començar a serveis socials de l’Ajuntament perquè m’agrada el tracte proper amb les persones, i poder intervenir des de la prevenció. Penso que això ho podem abordar molt bé a l’atenció primària.
Però va ser una mica més tard quan vaig conèixer les possibilitats del treball social des d’un prisma sanitari, i em va atreure molt. I llavors se’m va presentar una oportunitat per entrar a treballar a l’atenció primària. L’ICS, el 2016 i 2017 va apostar per augmentar moltíssim el nombre de professionals de treball social sanitari al territori. En aquell moment vam incorporar-nos molts i moltes treballadores socials als EAP, i va ser quan vaig deixar els serveis socials de l’Ajuntament de Llinars del Vallès per entrar a formar part de l’equip d’Alt Mogent, ara fa nou anys. Això m’ha permès conèixer molt bé tot el sistema. Estic molt contenta de treballar aquí.
Entre el temps treballat a l’ajuntament i el que portes al CAP, es pot dir que fa 18 anys que exerceixes la teva professió al mateix municipi
Quan vaig començar, Llinars era encara un poble més petit, amb molta menys xarxa comunitària. Ara ja supera els deu mil habitants i sembla que torna a créixer amb força. Conec molt bé la població, els seus recursos i tota la xarxa d’actius que s’ha anat teixint al llarg dels anys. És molt bonic veure com ha evolucionat tot. Des del CAP també hem treballat intensament en aquesta línia, a través de la comissió de Salut Comunitària.
Abans has dit que doneu assistència a altres poblacions més petites, gairebé rurals. Això també et permet conèixer molt de prop les realitats dels seus i les seves habitants.
I tant! L’Alt Mogent és un territori semirural, on hi ha molta proximitat entre la ciutadania i els professionals. Treballem amb la població de Llinars, de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor i Vilalba Sasserra, que són molt més petits. Acabes coneixent les famílies i la seva trajectòria al llarg dels anys. Aquesta relació més propera i de confiança és una de les coses que més valoro de treballar aquí.
Per a tu, què té de bo treballar a l’Atenció Primària?
Per a mi, el millor de treballar a l’Atenció Primària és la mirada integral que et permet tenir, tant del sistema com de la persona. Som un servei bàsic i, des d’aquí, ens coordinem amb tots els altres serveis especialitzats per on la persona ha de passar, l’hospital, les residències o els centres sociosanitaris. Acompanyem els pacients en aquest recorregut i els ajudem a transitar d’un servei a un altre de la millor manera possible.
Des del treball social en salut ens centrem sobretot en com la malaltia impacta en la vida de cada persona, i això ens permet fer un acompanyament molt més proper i significatiu. És molt enriquidor poder ser al costat de les persones i contribuir, encara que sigui una mica, a millorar la seva qualitat de vida. I aquest vincle, aquesta proximitat, és justament allò que fa tan especial l’atenció primària.
Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?
No voldria destacar cap en concret. Però el que sí que puc dir és que m’agrada molt el fet d’haver vist envellir a persones concretes i haver-les pogut acompanyar, o a persones que han passat per situacions vitals molt complicades. Alguns cops et creues amb elles i et mostren afecte, perquè el fet que estiguessis al seu costat en aquells moments ha significat molt per elles. Potser tu no li dones tanta importància, però t’ho agraeixen, i et fan esment, “te’n recordes quan vam viure això”. Per a mi és molt maco, bonic i alhora també trist, però dona sentit al que fem.
I per acabar, quines aficions tens?
M’agrada molt la natura i estar-hi en contacte. I també m’agrada cuidar-me: faig esport i m’interesso per la nutrició, perquè crec que cuidar-se un mateix és necessari per poder cuidar els altres.