“Només amb el gest de seure al seu costat, donar-los la mà i escoltar, molts cops pots fer baixar tot el seu neguit”
L'Ana Isabel López Garcia va estudiar la carrera d’infermeria a l’escola universitària de Sant Joan de Déu. En acabar va treballar en l’àmbit hospitalari i sociosanitari, on a poc a poc va anar afermant la seva passió per la cura de la gent gran. Va fer un postgrau de geriatria i un altre de cures pal·liatives. El 2012 va entrar a formar part de l’Atenció Primària a l’Institut Català de la Salut, on ha treballat al Programa d’atenció domiciliaria i equips de suport (PADES) Nou Barris i a l’Equip d'Atenció Primària (EAP) Cardedeu dins de l’equip d’atenció domiciliària. Actualment, és infermera del PADES Granollers, equip en el qual completa vuit anys de dedicació.
27 d'octubre de 2025
En què consisteix la teva feina?
La meva feina consisteix a acompanyar al pacient pal·liatiu durant el decurs de la seva malaltia, en el sentit més estrictament sanitari però també en l’emocional i el personal. I, igual d’important, és l’acompanyament que també fem a les seves famílies. Pensa que aquests malalts poden estar, o no, en un final de vida. El fet d’estar dins d’aquest programa no sempre comporta que aquella persona hagi de morir-se en breu. Poden passar mesos o anys.
En aquest seguiment del pacient, sempre ha de ser present el seu equip d'atenció primària, és a dir, metge o metgessa de família i infermer o infermera de referència que tingui. És aquest equip el que ens deriva el pacient per conèixer-lo i poder fer un seguiment conjunt. Des del PADES s’ofereix una continuïtat assistencial, ja que hi som presents de dilluns a diumenge de 8-20 h. Això els dona una seguretat tant a pacient com a la seva família com a l'equip d'atenció primària, que l'ha fet un seguiment durant un llarg període de la seva vida i els agrada poder estar també en aquests últims moments. Un cop ens coneixen, ja saben que poden comptar amb nosaltres. D’aquí la rellevància d’estar present al llarg de tot el procés, perquè tant pacient com família senten que tenen suport, que poden dirigir-se a tu davant qualsevol dubte o situació, i això els alleuja.
I per poder oferir la millor atenció és crucial la coordinació de recursos entre nivells assistencials. Treballem en tàndem amb el seu professional de medicina i d’infermeria del CAP i amb el seu especialista de l’hospital, així com amb l’equip de PADES de guàrdia quan arriba la nit o el cap de setmana i hi ha una situació delicada. Així tenen les particularitats del cas. També és molt important aquesta coordinació per agilitzar la programació de proves quan és necessari.
És fàcil planificar el dia a dia en un equip de PADES?
Realment estàs pendent del que sorgeixi. Cada infermera porta una zona, la meva inclou Montornès del Vallès, Montmeló, Vilanova del Vallès i Vallromanes. A primera hora truco a tots els pacients per saber com estan i en funció d’això planifico una ruta per visitar aquells que necessiten atenció presencial, per exemple si una simptomatologia s’ha descontrolat. Alguns cops la manera com et responen al telèfon també et fa notar que hi has d’anar. Infermeria en els equips de PADES té un pes molt important perquè som les que planifiquem tot el dia a dia.
El que és impossible d’ajustar és l’hora d’arribada als domicilis. Una visita és habitual que duri una hora, però del cert no saps si aquell dia necessitaran més dedicació. A més, entre una visita i una altra nosaltres també necessitem un temps per fer un reset perquè entrem en un altre domicili en el qual ens trobarem una situació completament diferent i has d’intentar començar de zero.
Què creus que caracteritza més l’assistència que oferiu des dels equips de PADES?
Quan arribes al domicili d’aquella família entres en la seva zona de confort i en la seva rutina. Són ells els que et deixen entrar en la seva vida. No és com en una consulta que et venen a veure a tu al teu espai. A més, involucrem tot el seu entorn, que alguns cops va més enllà de la família, i poden ser també els seus amics o veïns.
Per això és molt important que entrem amb molt de respecte, amb un acompanyament silenciós per no interferir en el seu dia a dia, i amb molta escolta activa. I sobretot sense límit de temps. Quan feia atenció domiciliària en un matí podia fer deu visites. Aquí saps a quina hora comences la primera visita del dia, però mai quan arribaràs a la següent.
Aquesta és una feina que t’ha d’agradar molt perquè veus patiment cada dia tant del malalt com de la família. Però només amb el gest de seure al seu costat, donar-los la mà i escoltar, molts cops pots fer baixar tot el seu neguit. Les persones són molt agraïdes i poder estar al seu costat em reconforta, malgrat que t’afecti d’una manera o d’una altra. Per això personalment has d’haver fet un treball intern per poder acompanyar aquest tipus de malalt.
He de dir que tot l’equip de PADES comptem amb el suport d’una psicòloga que fa seguiment de com estem emocionalment cadascú de nosaltres i el conjunt. Parlem de casos que ens han tocat perquè compartim reflexions i treballem així el benestar emocional de l’equip.
Què té de bo treballar en cures pal·liatives a l’Atenció Primària?
Poder fer aquest acompanyament a aquest tipus de pacient en el seu domicili. Els estàs ajudant al fet que no tinguin cap mena de patiment, que aquesta és la por més gran que tenen tots els malalts que portem. Por a “què em passarà”.
A les famílies, en les situacions de final de vida, els hi donem pautes detallades de com procedir en cada situació que es puguin trobar perquè no podem estar les 24 hores amb elles. I els transmetem total confiança perquè sentin que ho poden fer i que qualsevol decisió que prenguin ben presa estarà.
Aquest acompanyament que els fem fins i tot continua amb un seguiment del procés de dol. Una o dues setmanes després truquem per saber com està la persona cuidadora principal. I si cal, fem visites a domicili perquè hi ha famílies que necessiten una mica més de caliu.
Es fa un esforç molt important per donar una atenció de qualitat al pacient pal·liatiu des de l’Atenció Primària.
Recordes alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?
Bé, al PADES n’hi ha moltes, ja només amb el nom! Ens han dit: “que sou del PADEL?, sou los PADRES?,...”, d’aquestes te’n puc dir cinquanta.
I per finalitzar, tens alguna afició destacada?
Passar molta estona amb la meva família, que és la que em reconforta i em sosté quan arribo a casa. No és una afició, és una devoció per ells, sobretot pels meus tres fills.