“A l’atenció primària, els i les pacients tenen una gran consideració amb els diagnòstics i tractaments que proposem”

 

 

Maximiliano Giménez Juncosa és odontòleg especialitzat en medicina bucal i fa 20 anys que treballa a l’Institut Català de la Salut. Durant aquest temps, ha format part de diversos equips d’atenció primària. Va començar a Blanes, i després va anar a Ronda Cerdanya de Mataró, en la que va ser la seva estada més llarga - va completar dotze anys exercint la seva professió. Actualment, treballa a l’EAP Parets del Vallès on, a banda de formar part de la unitat odontològica, també és tutor d’estudiants en pràctiques.

 

30 d'abril de 2025

 

En què consisteix la teva feina?

Històricament, l’atenció odontològica al CAP s’ha centrat en la prevenció de les malalties bucodentals i en eliminar els focus d’infeccions, per exemple fent extraccions i altres procediments de cirurgia bucal ambulatòria. I, quan és necessari, es fan derivacions a cirurgia maxil·lofacial hospitalària.

 

Però en els últims anys s’està ampliant aquesta cartera de serveis. Per una banda, amb la incorporació de més professionals d'odontologia, es cobreixen tractaments restauradors com són les obturacions a les peces dentals permanents a la població pediàtrica. I gràcies a l'entrada d'higienistes dentals a les unitats odontològiques, podem oferir tractaments preventius de càries i de malalties periodontals, com són les fluoritzacions, segellats de fissures i higienes bucodentals a una població diana més gran.

 

També faig de tutor de pràctiques d’alumnes d'últim any de la carrera d'Odontologia. Els fem seguiment, els avaluem i passem els corresponents informes a la Universitat.

 

I com és el teu dia a dia?

Pel que fa a l’atenció a l’usuari, el dia a dia és bastant dinàmic. Has d’estar molt atent perquè cada pacient és una nova aventura. Són pacients que tenen una relació relativament curta amb nosaltres perquè generalment venen per solucionar un problema agut i que els hi està ocasionant molt dolor. El que faig és treballar per alleugerir aquest dolor. En casos necessaris, cal recórrer a medicació; en d’altres, a extreure les peces afectades. Si existeix la possibilitat d’aplicar una teràpia restauradora també els oriento i els guio, tot i que dur-la a terme no formi part de la cartera de serveis a l’atenció primària.

 

De fet, els pacients confien molt en la nostra opinió, en part, perquè saben que no tenim cap interès econòmic en el tractament que valorem que s’adequa més al seu cas. Alguns cops visiten clíniques odontològiques i arriben a nosaltres buscant orientació o segones opinions i que els hi donem una visió neutra del seu problema.

 

Tens la percepció que existeix la reticència d’anar al dentista?

Tot i que la predisposició va canviant, si les persones no tenen patologies i no els hi fa mal la boca, normalment no volen venir. Algunes tenen traumes o han viscut experiències desagradables. I altres cops són pors irracionals. Soc molt conscient d’aquest fet, porto 20 anys a l’ICS, i l’experiència et fa aprendre una mica de psicologia per gestionar aquestes situacions. Intento posar-me en el seu lloc, ser el més amable possible i explicar el que vaig fent.

 

Parla’m una mica més d’aquesta relació que els odontòlegs establiu amb els pacients, tenint en compte aquest contacte més puntual, sobretot comparat amb el que tenen potser amb la mateixa persona els teus companys i companyes de medicina o d’infermeria?

La dedicació cap als pacients és la mateixa que la dels meus companys i companyes, tot i que tinguem relacions més curtes amb ells. Potser fa anys que conec aquella persona, té confiança en mi, però no vindrà assíduament; com a molt, si fa cas, vindrà un cop a l’any.

 

Tot i això, també tenim ocasions en què interactuem més, per exemple, perquè el tractament s’ha de fer per etapes que poden allargar-se durant mesos. O que s’estableix més connexió, perquè hi ha més elements que influeixen i parlem sobre coses que no estan estrictament relacionades amb la seva boca. Per exemple, persones amb bruxisme (fricció generalment involuntària de les dents). Són pacients que venen amb dolor a les mandíbules, amb confusió sobre què pot estar provocant-lo. I quan preguntem sobre etapes d’ansietat viscudes o estats emocionals, s’obren més a nosaltres. I això ens dona l’oportunitat d’interactuar molt més amb ells.

 

M’agradaria matisar que, el fet de no tenir el mateix contacte amb els pacients que els seus professionals de medicina o d’infermeria, no vol dir que no coneguem la seva història clínica o la pauta de medicació que tenen actualment.

 

Un dels grans avantatges de treballar a l’ICS és que tenim grans professionals a l’equip que ens donen suport quan ho necessitem i un sistema informàtic molt útil. Pensa que, a diferència dels companys i companyes de medicina i d’infermeria que compten amb una part de la població assignada, nosaltres atenem a totes les persones de la nostra àrea bàsica de salut. És impossible que les coneguem a totes. Però a cada pacient que visito, l’avaluo i, posteriorment, actuo sempre fent aquesta consulta de tot el seu historial. I, evidentment, quan ho necessitem tenim via fàcil per fer interconsultes amb professionals de l’EAP.

 

 

Sempre havies tingut clar que volies treballar a l’atenció primària?

En un inici no. Però és cert que a la universitat em vaig vincular molt a un professor de cirurgia, el qual treballava a una entitat pública. Jo havia tingut ja experiències professionals a la clínica dental privada, però vaig anar a fer pràctiques amb ell, i vaig descobrir un nou món.

 

Em va agradar molt l’enfocament de l’odontologia que es feia des de l’atenció primària, i em va motivar per estudiar i presentar-me a les oposicions de l’ICS. Posteriorment, he anat fent especialitzacions d’odontologia que trobo molt útils i efectives pels casos que atenem des del CAP.

 

I què és el que t’agrada més de l’atenció primària?

Partint d’una comparació amb el que és l’odontologia privada, a l’atenció primària els i les pacients tenen una gran consideració amb els diagnòstics i tractaments que proposem. Saben que no tenim cap interès econòmic i des d’un principi la comunicació és molt natural i sincera entre ambdues parts.

 

I una altra cosa que m’agradaria destacar és l’entorn. Tinc la sort de treballar amb companys i companyes excepcionals i supertreballadores. Vivim moltes experiències junts i vinc al CAP amb alegria.

 

Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?

Sempre hi ha moltes anècdotes per explicar. Però recordo especialment un cas d’un pacient a qui vaig diagnosticar una lesió inicial de càncer oral mitjançant una biòpsia. I va venir expressament a agrair-m’ho, sent conscient del que significava una detecció precoç pel que fa al pronòstic de la malaltia. Quan passen aquestes coses et quedes amb molt bona sensació i veus com és d’important la teva funció.

 

I ja fora de l’àmbit laboral, quines aficions tens?

Toco la guitarra i m’agrada molt la natura.