“Des de sempre m'he sentit una enamorada de l'Atenció Primària, sempre la poso molt en valor"

 

 

 

La Lola Miranda Badia va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i va fer la residència a l’Hospital Vall d’Hebron, on es va especialitzar en radiodiagnòstic. Tota la seva trajectòria de més de tres dècades està vinculada a l’Institut Català de la Salut, i més concretament a l’Atenció Primària, de la qual es confessa plenament enamorada. Va començar al CAP Pare Claret, A Barcelona, on va estar set anys. Posteriorment, va completar quatre anys al CAP Doctor Barraquer, de Sant Adrià de Besòs. I actualment, fa vint-i-dos anys que exerceix la seva professió al Servei de Diagnòstic per la Imatge Mataró, al CAP El Maresme.

 

 

6 de març 2026

 

On treballes i en què consisteix la teva feina?

Com a especialistes en diagnòstic per la imatge a l’atenció primària el que fem són ecografies generals de tota mena, de tiroides, abdominals, prostàtiques, renals, de mama, incloent-hi els informes mamogràfics, i radiologia simple, que pot venir per via ordinària o urgent. La radiologia convencional comprèn bàsicament plaques de tòrax, d’ossos, d’abdomen i de sins paranasals. No fem TAC (tomografia axial computeritzada) ni ressonàncies magnètiques, això és àmbit hospitalari. També fem Puncions Aspiració amb Agulla Fina, que és una tècnica menys invasiva que una biòpsia, i s’utilitza en casos que apreciem nòduls sospitosos, bàsicament a la mama o a les tiroides.

 

Aquestes atencions les donem al Servei de Diagnòstic per la Imatge Mataró, al CAP El Maresme, i les persones venen derivades dels seus o les seves professionals de medicina de família o de ginecologia, que demanen que els fem aquestes proves complementàries.

 

Com és la teva feina en el dia a dia? Què fas a la teva jornada laboral?

Quan comencem al matí ens organitzem l’agenda amb les dues altres companyes especialistes del servei. Comencem amb les ecografies fins cap allà al migdia. La segona part de la jornada la dediquem a fer informes de les proves radiològiques. Mig dia tractem amb pacients i mig dia tractem amb imatges.

 

A vegades és una feina artesanal en el sentit que nosaltres clínicament no visitem al pacient. Nosaltres llegim el que posa el metge o metgessa de família sobre aquella persona, “ha caigut”, “té dolor”, i després veiem una imatge. I ha d’haver-hi una congruència entre els símptomes que presenta aquella persona amb el que veiem a la imatge. Pot passar que la persona presenti molt dolor i que, per contra, nosaltres no apreciem cap fissura a la imatge. En aquests casos et planteges si es pot fer alguna altra cosa per acabar de completar bé el diagnòstic, com per exemple una altra projecció. Per nosaltres és molt important aquesta clínica, els símptomes de la persona, en la nostra feina.

 

I els primers dijous de cada mes fem una sessió de patologia de tiroides amb l’hospital: ens connectem en línia i compartim casos que els hem derivat per motius diversos (per operar, perquè hem vist un nòdul que no ens agradava...).

 

Sempre havies volgut treballar a l’Atenció Primària?

Quan vaig acabar la residència a l’hospital em van oferir quedar-me. Però m’atreia molt més el tracte que s’estableix entre pacients i professionals als centres d’atenció primària.

 

Quan era petita i acompanyava a la meva mare al centre d’atenció primària em mirava als metges i metgesses amb admiració, escoltava atentament el que explicaven, i era una professió que em cridava molt l’atenció. He de dir que també em vaig plantejar ser mestra d’escola perquè m’agraden molt els infants. Per això, dins de l’àmbit de la medicina també vaig interessar-me per la pediatria. Però finalment faig decantar-me per la meva especialitat.

 

Per a tu, què té de bo treballar a l’atenció primària?

Valoro sobretot el tracte proper amb les persones que atens, tens l’oportunitat de tractar-les d’una manera més personal i estreta que no pas a l’hospital. A més, les persones estan més tranquil·les quan venen a un centre d’atenció primària. I aquí sempre intentem que se sentin a gust i donar el millor tracte possible.

 

Des de sempre m’he sentit enamorada de l’atenció primària. Penso en la sanitat com en una cadena, amb diverses anelles, i l’atenció primària, per a mi, és una de molt important. Sempre la poso molt en valor. Potser no fem grans proves com en l’àmbit hospitalari, ni operem a cor obert, però podem incidir en el benestar i en la qualitat de vida del pacient, podem fer diagnòstics precoços i fer molta medicina preventiva.

 

 

M’agrada la sensació d’estar en un territori més abordable, en el sentit que quan trobem alguna massa o tumor i fem l’informe, contactem amb l’equip de referència del pacient perquè activi el circuit de diagnòstic ràpid. Per a mi això també és donar un tracte més proper a aquesta persona, i això em motiva i m’estimula. Estic encantada de la vida de treballar aquí. No he sentit mai la sensació d’estar cremada o desmotivada a la feina.

 

I què és el que més t’agrada de ser metgessa especialista en radiodiagnòstic?

Avui ho parlava amb les companyes, per a mi la carrera de medicina és la més maca i si hagués de tornar a triar especialitat tornaria a fer radiologia. Diagnòstic per la imatge t’obliga a tenir tota la medicina sempre present, pulmons, fetge, ronyons, pròstata, tiroides, mama...

 

Estem molt en contacte amb cribratge de càncer, perquè venen pacients amb una analítica alterada per algun marcador tumoral que està avisant, i ens els deriven perquè els fem una ecografia. Potser aquella persona no té cap símptoma, però nosaltres veiem que té una massa en algun òrgan. Per a mi amb això estem incidint en el diagnòstic precoç, cosa que dona més possibilitats de curació.

 

Amb el cribratge de càncer de mama passa el mateix. Trobem nòduls molt petits, que ni tan sols les dones els detecten quan es palpen. I, a vegades, amb una petita biòpsia aquestes microcalcificacions s’aspiren i no cal que la dona faci radioteràpia ni quimioteràpia. És quan penses que estem detectant malalties en un estadiatge molt incipient, evitem que vagi a més, i això és molt maco.

 

Expliques que et sents molt propera als pacients tot i que potser no es visiten de forma tan habitual amb vosaltres com amb el seu equip d’atenció primària, fins i tot és possible que només els vegis un cop.

Sí, però malgrat això és la sensació que em transmet treballar a l’atenció primària. Pensa que potser no els coneixem personalment, però tenim informació sobre ells perquè podem accedir al seu historial. A uns altres els anem veient perquè els fem seguiments.

 

A mi m’agrada molt parlar amb les persones que atenc, dir-les pel seu nom i preguntar com els hi va. Jo també tinc família que quan toca es visiten en centres de salut. I sé la importància que li donen a l’atenció que reben: si els han fet bones explicacions del motiu de la seva visita o si no els han explicat res, si en el tracte el o la professional ha sigut molt seca... I a mi m’agrada que les persones se’n vagin amb la sensació que han estat ben ateses, que si han tingut algun dubte me l’han pogut preguntar. I a vegades és cert que pot ser una mica repetitiu. Per això em sorprèn quan penso en aquests trenta-tres anys i que no m’hagi cremat. Però és que treballo molt a gust. He de dir que el nostre equip és fantàstic.

 

En tres dècades treballant a l’atenció primària de l’ICS has vist canvis en el diagnòstic per la imatge?

I tant! La nostra és una especialitat que va de la mà dels avenços tecnològics i de la imatge, així que imagina’t, no té res a veure. Hi ha tècniques que s’han deixat de fer perquè han arribat d’altres que han superat moltíssim la sensibilitat de la imatge i la capacitat de diagnòstic, o altres perquè irradiaven menys.

 

I això t’ha comportat una formació constant en el teu àmbit.

Sí, contínuament. Pensa en el món de la imatge, els mòbils, les pantalles, tot això quan vaig començar no existia. Revelàvem les radiografies amb líquid! Només has de pensar com ha canviat el món de la fotografia. Ara, en canvi, amb un polsador que actives amb un dit la imatge queda digitalitzada, i a més queda lligada informàticament a l’historial de la persona. Abans tot era en paper. Els nostres informes eren a mà, a doble fulla per quedar-nos una còpia. Era la prehistòria! I jo he viscut aquesta evolució.

 

Els residents nous que acaben ara diagnòstic per la imatge (antigament dit radiodiagnòstic), ja estan acostumats a treballar amb pantalles d’altíssima resolució, amplien imatges, tenen opcions de filtres, lupes, eines per mesurar... Abans això es feia a mà! Si volies mesurar el cor, per saber si hi havia un engrandiment anormal, agafàvem el regle i un full. Ara tens totes les possibilitats per fer-ho de manera automàtica.

 

 

Però et vas adaptant, i ara que t’ho estic explicant, ho fas sense adonar-te’n gairebé, perquè és molt habitual trobar-te amb millores, noves aplicacions i maneres de fer que adoptes sense pensar. Jo estic encantada amb els avenços tecnològics.

 

A més, aquesta evolució ha incidit moltíssim en la millora de la qualitat en l’atenció de les persones pacients.

 

Recordes algun moment especial o alguna anècdota destacada, de la teva feina a l’Atenció Primària?

La veritat és que em costa dir-te algun moment en concret perquè és tot un conjunt de vivències, sento una sensació molt maca.

 

Si he d’explicar-te algun record concret, em sap greu perquè és una mica trist. Tot va venir d’una ecografia que vaig fer a una dona en la qual vaig veure que hi havia patologia i calia posar en marxa el circuit de diagnòstic ràpid. Vaig fer gestions perquè en la mesura del possible això fos així. I un parell d’anys més tard va venir a veure’m el marit de la dona, que malauradament havia mort. Però, tot i això, volia agrair-me la implicació que vaig tenir. Queda clar que nosaltres hem de fer la nostra funció, però et poses en la pell dels altres, i si pots ajudar d’alguna manera doncs ho intentes.

 

Ara bé, també són moments especials quan em saluden pel carrer, perquè visc pel barri, i potser ens trobem a la consulta i després en algun comerç o passejant.

 

A més, valoro molt el bon ambient que tenim a la feina, són molts anys treballant junts. Quan al teu voltant tens bons companys i companyes tot funciona millor. Compartim bones estones quan coincidim en algun descans, comentem què hem fet el cap de setmana o quina sèrie estem mirant. Em trobo molt a gust.

 

Per acabar, tens alguna afició?

M’encanta viatjar! També fer esport, en faig cada dia. I a la nit el que més m’agrada és anar al llit amb un llibre. M’agrada passejar, el cinema, ballar salsa i jugar a tenis i a pàdel. Tinc bastants aficions!

Torna a la pàgina principal