A finals de febrer, la situació sanitària per l’augment de casos que s’estava produint de COVID-19 va provocar la necessitat de canviar els procediments habituals de distribució d’equips de protecció individual (EPI).

 

Núria Sánchez, responsable de la Unitat d’Economia i Finances de l’Atenció Primària de la Metropolitana Nord, explica com el gran volum de compres d’equips de protecció individual i altres elements diagnòstics i per al tractament de la malaltia va requerir la creació de tres punts centralitzats per rebre tot aquest material i distribuir-lo pels centres sanitaris de la Metropolitana Nord el més ràpid possible. L’arribada de les primeres comandes centralitzades va suposar l’activació d’aquests nous punts de rebuda de material i, en conseqüència, haver d’adoptar ràpidament noves maneres de fer  per la urgència que requeria la situació. En aquell moment va ser decisiva la implicació de tots els professionals dels Serveis d'Atenció Primària.

La gestió de les compres dels EPI i del material sanitari necessari (termòmetres, pulsioxímetres, ecògrafs...) va ser un gran repte per la demanda mundial que hi havia en aquell moment. En xifres totals, al 2020 es van comprar:

- més d’1 milió de bates i granotes.

- més de 25 mil uniformes (quan normalment es compraven entre 8 mil i 10 mil).

- 12 milions de guants.

- més de 3 milions de mascaretes quirúrgiques i 600.000 mascaretes FFP2.

Actualment continuen arribant als tres punts centralitzats de rebuda uns 65 palets d’EPIs cada setmana.

 

Increment de la missatgeria interna

Una altra gestió clau aquells dies va ser redimensionar la missatgeria interna per tal que tot aquest material arribés el més aviat possible als professionals de primera línia. Abans de la COVID-19 es comptava amb 17 missatgers per la distribució habitual als 110 punts d’entrega. Actualment poden haver fins a  50 missatgers en ruta durant el dia. I és que, a banda de seguir amb la petita paqueteria, documentació i transport de sang d’analítiques dels centres sanitaris als laboratoris, s’ha afegit la reposició de grans quantitats de material dels EPIs i de testos de proves diagnòstiques de la COVID-19 i la posterior recollida de les mostres de PCR per entregar als laboratoris.

 

Nous procediments en la neteja dels centres

La neteja dels espais també ha estat subjecta a modificacions des de l’inici de la pandèmia degut a la importància que tenia per la seguretat dels usuaris dels centres i els treballadors de la Metropolitana Nord. Amb l’escalada de casos per COVID-19, es van passar de 10-12 activacions urgents de brigades de neteja al dia, a tenir-ne fins a 400 a tot el territori.  Amb el nou procediment de desinfecció pels centres d’atenció primària s’estableix com ha de ser la neteja dels espais a partir de la irrupció de la COVID-19 (freqüència, productes a utilitzar,...). Durant els mesos aquest procediment es va anar actualitzant i modificant, fet que provocava adaptar els plans de de treball de neteja de més de 100 centres i oficines.

 

Reduir residus d'un sol ús

L’augment de residus generats pels components d’un sol ús dels EPIs va ser un aspecte en el que es va voler incidir des d’un principi. A la Metropolitana Nord s’ha apostat per treballar amb empreses locals de teixits i trobar alternatives més sostenibles amb la mateixa garantia de protecció front la COVID-19. Així, des de fa més de mig any, els professionals de l’Atenció Primària de la Metropolitana Nord i de l’Hospital Germans Trias compten pels seus EPIs amb unes bates de roba homologades que permeten rentar-se tants cops com indiqui el cicle de rentats marcat pel fabricant i s’evita que s’hagin de llençar a la brossa inmediatament després del seu ús.

A la Metropolitana Nord abans de la COVID-19 es rentaven aproximadament uns 37 mil kg de roba. Amb l’augment del número d’uniformes, bates de roba i altres peces textils, al 2020 s’han rentat 120 mil kg.